Pagar impostos per vendre a Wallapop

Les compravendes d’objectes de segona mà en plataformes d’internet com Wallapop, Amazon i Ebay hauran de pagar impostos, concretament el de transmissions patrimonials que fixen i recapten les autonomies. Ho ha confirmat Hisenda a la llum de l’auge tan important que estan tenint aquestes operacions entre particulars. El que és rellevant de la notícia, que per cert ha causat indignació entre els usuaris del tot és gratis a la xarxa, és la filosofia que subjau al darrere. 

L’economia real, la física i palpable, s’ha traslladat a internet. Ho saben prou bé els comerciants amb botigues físiques que competeixen cada dia amb Amazon i que, fins i tot, ja estan posant un peu en aquestes plataformes per oferir també els seus productes. Ho saben perquè ells paguen impostos de tot tipus des que apugen la persiana al matí fins que l’abaixen. I competeixen amb gegants tecnològics que tenen les seves seus en paradisos fiscals o en zones de baixa tributació i que se salten la legislació laboral amb contractes precaris de repartidors externalitzats.

És clar que són aquestes grans multinacionals les primeres que han de pagar. I només una política coordinada des de la Unió Europea podrà aturar l’elusió fiscal i lligar-les curt. Però també és cert que els particulars han d’entendre que l’Estat del benestar passa perquè es recaptin impostos i per pagar-los entre tots. Si actualment ningú discuteix que un bé de segona mà que es compra en una botiga física, per exemple un cotxe o una bicicleta, paga transmissions patrimonials, no és lògic que pel fet de traslladar aquesta venda al ciberespai no es pagui. Encara que lògicament deu primar el sentit comú, ja que no tindria sentit perseguir operacions de quantitats ridícules.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La fiscalitat del que s’ha batejat com a economia col·laborativa o nova economia serà un dels principals reptes als quals s’haurà d’enfrontar la societat en el seu conjunt si volem mantenir l’actual Estat del benestar. El debat ha arribat fins i tot a plantejar la fiscalitat dels robots. Si en el futur s’arriben a substituir massivament els treballs que porten a terme els humans per màquines dotades d’intel·ligència artificial, tots els ingressos per la via dels impostos que paguen les empreses (cotitzacions socials) i individus (IRPF) es perdran. Per això s’ha plantejat la cotització dels robots.

El debat pot semblar de ciència-ficció a aquestes altures. Però anticipar-se al que passarà permet transicions més suaus i menys traumàtiques. Si ningú ha de posar barreres al camp, i sembla que no, val més pensar qui pagarà.