Castigar el mentider

Mariano Rajoy ha declarat, en al·lusió als polítics independentistes, que haurien d’estar inhabilitats per mentir. Per mentir dient que la secessió no comportava riscos econòmics, ni la sortida de la Unió Europea. Puigdemont i companyia van mentir; això sembla evident. Van ocultar els riscos del seu projecte a una ciutadania que, en gran mesura, desitjava la nova república pensant que la seva vida seria molt millor. L’afirmació de Rajoy em sembla molt encertada: reneguem dels polítics que menteixen, elevem al màxim el retret social. Seria un símptoma d’excel·lent salut democràtica el càstig al polític mentider a les urnes. Però, al mateix temps, les declaracions del president em semblen molt arriscades venint de qui venen. No tinc temps per recollir aquí els enganys d’aquest Govern en concret, o dels que el van precedir, però convé recordar que en la primera legislatura el PP es va passar el dia dient una cosa i fent la contrària. Que a l’amnistia fiscal no la van anomenar mai pel seu nom, com a tantes altres de les seves iniciatives, i que no van aclarir mai greus sospites de corrupció. «No em consta», i en paus.

‘Amb mi o contra mi’

Aquests dies, amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, s’està produint un fenomen molt curiós. Allò d’amb mi o contra mi. Entre els independentistes més fanàtics és clar: si estàs amb mi ets demòcrata, i si no, ets un feixista. Però compte, perquè també s’està produint una cosa semblant a la inversa, encara que d’una manera més soterrada. Seria una cosa així com el pensament que no convé qüestionar la credibilitat de Rajoy quan està en joc la batalla entre els que incompleixen irresponsablement la llei i els que tenen la missió de fer-la complir. Ho dic perquè em fa la sensació que ha passat molt desapercebut l’inspector de la UDEF que fa uns dies en comissió parlamentària va acusar Rajoy i les anteriors cúpules del PP d’haver cobrat sobresous en negre. Semblaria que és poc patriota destacar una cosa semblant en un moment en què el president està defensant l’Estat de les envestides de l’independentisme. Dilluns passat, en l’habitual roda de premsa del PP, li vam preguntar a Pablo Casado si aquesta mena d’acusacions podien restar autoritat a Rajoy per exigir als altres el compliment de la llei. El vicesecretari de comunicació del PP va respondre que no era el mateix, perquè en aquest cas no hi havia responsabilitat penal, només una acusació al PP com a partícip a títol lucratiu de la trama Gürtel. No és poca cosa, ¿eh? I a Génova sempre ho han negat. Ningú coneixia ningú. Ningú va saber mai res. ¿Com era llavors això d’inhabilitar els mentiders? ¿Només compta a partir d’ara?