Encara hi ha classes

Tot sembla indicar que Kevin Spacey és un lasciu amb les mans llargues, però no és menys cert que es tracta d’un actor notable al qual devem algunes interpretacions magnífiques. No es pot dir el mateix de l’últim acusat de tenir les mans molt llargues, l’inefable Steven Seagal, la presència del qual en la infame llista la fa encara més infame. Fins ara hi havia un nivell entre els acusats de ser uns porcs que abusaven del seu poder: Dustin Hoffman, el còmic Louis C.K., el creador de Mad men  Matthew Weiner… D’acord, hi havia algun cineasta no gaire interessant (James Toback) i algun de directament tòxic (Brett Rattner), però, en general, el nivell artístic de la llista era bastant alt. Ara ja no: l’aparició de Steven Seagal, aquest armari de tres cossos que fa dècades que aparenta ser un actor, és una taca en un col·lectiu ja per si mateix bastant brut, però amb talent. 

   

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

 A  mi també m’agradaria demandar Steven Seagal, encara que no per motius d’abús sexual, sinó d’abús de la meva paciència. No sé si a vostès els passa, però a mi, cada vegada que faig zàping, se m’apareix Seagal en un canal o en un altre. En alguna ocasió, ha arribat a ocupar dos o tres canals a la vegada, ja que ha rodat infinitat de pel·lícules –totes més dolentes que la tinya– i això contribueix a la seva ubiqüitat. No soc l’únic a qui passa això: després d’una ràpida enquesta entre diversos amics, tots han coincidit en la constant aparició del repartidor de bufetades zen a les seves pantalles (menys un, que assegura que a ell li passa el mateix amb Chuck Norris). ¿No és, en certa mesura, una forma d’assetjament això d’acaparar canals? I el súmmum dels mals, ara resulta que Seagal té sèrie pròpia. Per no parlar de si a algun canal li agafa per exhumar aquella proposta tan estimulant del nostre heroi en què exercia de líder d’una patrulla fronterera dedicada a la caça de mexicans indocumentats (¡i no es tractava d’una ficció!).

 He d’ordir alguna manera d’adjuntar la nostra querella a la que li puguin posar les víctimes de la seva libido descontrolada: els nostres zàpings, lliures de la presència del depredador, tornarien a ser segurs. Més o menys.