28 maig 2020

Anar al contingut

Adolfo Suárez (una historieta)

Ferran Monegal

Hi havia expectació per veure quina història havien preparat aquesta setmana a 'El Ministerio del Tiempo' (TVE-1). El capítol prometia: van dir que es tractava de l'assassinat d'Adolfo Suárez, el 1976, afortunadament avortat per l'equip habitual d'aquesta telesèrie que viatja en el temps. ¡Ahh! Però no ha sigut una història el que han escenificat. Més aviat una historieta. S'han inventat una conspiració d'uns dolents molt dolents i molt malcarats, anomenats 'Los Ángeles exterminadores'. Volien disparar a Suárez un tret a la templa perquè no arribés a president. I naturalment els bons el salven, no sense abans transportar-lo una estona al 2017. L'escena en què fiquen Suárez al túnel del temps, amb el cap encaputxat, i el fan aterrar el 2017, és gairebé de 'Mortadel·lo i Filemó'.

Quan Suárez veu el calendari amb la data, gairebé li agafa un atac. Home, que n'hi havia uns quants, el 1976, que volien liquidar Suárez ja ho sabem. Però no eren aquests grotescos 'àngels exterminadors' que ens pinten en aquesta telesèrie. Eren uns altres, ben coneguts, noms famosos de famílies poderoses. Sembla que als guionistes no els ha interessat utilitzar els llibres d'aquesta història, els de Gregorio Morán entre d'altres. Han preferit inventar-se una farsa grotesca. Em sembla que algun dels cocodrils que no volia que Suárez arribés on va arribar segueix ben viu. I és clar, era millor muntar aquesta comèdia. És natural: això ho emet TVE. Ja coneixem aquells versos d'Antonio Machado que va escollir Suárez -o que li van escollir- per a la seva presa de possessió: «Ni el pasado ha muerto, ni está el mañana, ni el ayer, escrito». Si hagués vist aquest capítol d''El Ministerio' potser hauria recitat aquests: «Fem del passat pantomima, per salvar la pantomima del present».

«Una illa de cases només»

De la manifestació 'Tots som Catalunya', ressaltem el relat de TV-3. Deien en el seu 'especial informatiu': «No és una manifestació, és una concentració. ¡Només ocupa una illa de cases! Van tan a poc a poc, perquè arribarien de seguida al punt final». I quan va parlar Paco Frutos, van tallar i van anar a publicitat directament. Meditable tall. Meditable relat. Meditables enfocaments de les càmeres els que ens van oferir. En el 'TN migdia', van intentar recuperar una mica la dignitat informativa. Però crec que ha arribat un punt en què ja ni els preocupa que se'ls vegi el llautó.