La crisi catalana

Puigdemont volia la impunitat

El president intentava negociar una capitulació sense continguts polítics, perquè la DUI no és una moneda de canvi, sinó una legitimació més gran del 155

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp40492192 barcelona 10 10 2017  pleno en el parlament donde el preside171011084442

zentauroepp40492192 barcelona 10 10 2017 pleno en el parlament donde el preside171011084442

El vodevil indescriptible que hem viscut les últimes hores resumeix l’essència del procés amb tots els seus estratagemes i xantatges. A vegades hi ha danys que resulten inevitables i acaben produint un bé. Un mal necessari no és agradable per a ningú però serveix per desbloquejar una situació que ja no té sortida. Aquest és el cas de l’article 155. La seva aplicació és l’únic mitjà per restaurar l’ordre constitucional i convocar en el termini més breu possible eleccions autonòmiques.

Perquè s’ha de recordar una vegada més: la majoria separatista, amb el permís de la presidenta Carme Forcadell, va portar a terme un cop parlamentari contra la legalitat democràtica del 1978 i l’autonomia de Catalunya. El Govern de Carles Puigdemont va deixar de ser una autoritat legítima després de firmar el decret de convocatòria d’un referèndum inconstitucional. Sense embuts s’hauria d’haver aplicat l’article 155 després del 6 i 7 de setembre, però el PSOE no ho volia i el PP no s’hi atrevia. Va haver de sortir el rei Felip VI evidenciant que la situació ja era d’«extrema gravetat» després de la jornada de l’1-O.

La tossuda realitat

Notícies relacionades

Després de l’eufòria del referèndum i la vergonyosa 'vaga patriòtica' del 3 d’octubre, la tossuda realitat econòmica, social i internacional ha anat desmuntant les mentides del separatisme. Per això Puigdemont no es va atrevir a declarar la independència al Parlament de Catalunya davant el desconcert dels seus. La posada en marxa de l’article 155 els ha situat encara més a la defensiva, obrint grans esquerdes en una part del PDECat.

Ahir es va evidenciar que el president intentava negociar una capitulació sense continguts polítics, perquè la DUI no és una moneda de canvi, sinó una legitimació més gran del 155. Quan Puigdemont es va referir a les «garanties» que el Govern espanyol no li havia donat no s’estava referint únicament a evitar la intervenció completa de la Generalitat de Catalunya, sinó a garanties d’impunitat penal en relació amb els delictes comesos per ell, el seu Govern o els Jordis. El bescanvi d’eleccions autonòmiques a canvi de parar l’article 155 de la Constitució és raonable, però els separatistes menyspreen tant Espanya que s’obliden que és un Estat de dret.