Promoció de la persona

La societat civil, les persones associades, hem de considerar-nos corresponsables de l’atenció als vulnerables, de ser la seva veu i de fer de punta de llança a prestar atencions que l’Estat no presta, ni de moment pot fer seves. El concepte de societat del Benestar integra les garanties socials que l’administració ofereix als ciutadans, amb el rol de la societat civil, des de la necessària complementarietat. Interpretacions garantistes consideren que l’administració hauria d’arribar a tot i les organitzacions socials, subsidiàriament, serien contractades per a la prestació de serveis. Altres, convençuts de la importància de la proximitat, la lliure iniciativa i la corresponsabilitat creiem que hi ha iniciatives que sempre serà millor si sorgeixen de la societat civil: educació en el lleure des del voluntariat, associacions d’afectats per malalties, la reutilització d’excedents alimentaris, atenció als sense sostre o als consumidors patològics de tòxics... tot i que és necessari que l’administració ho recolzi amb subvencions. 

En qualsevol supòsit, l’essencial no és que sigui un servei bàsic de l’Estat o una acció caritativa vers el feble, l’important és que tota intervenció se centri en la veritable promoció de la persona. Cal atendre les persones vulnerables, atorgar rendes mínimes de subsistència, però cal fer-ho alhora per un desenvolupament el més autònom possible. Tot suport ha de fer-se amb la participació possible del beneficiari, escoltant la seva voluntat i interessos, però vetllant alhora per aquelles dimensions en què se’ls pugui fer créixer. 

Sempre quedaran esquerdes

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

En àmbits especialitzats sovint s’han contraposat els drets socials, que tots hauríem de reivindicar, amb la caritat perquè es fa des de la benvolença i allò que atén no està garantit per uns drets universals. Si bé és fonamental que l’administració asseguri un màxim de drets, també és un fet que sempre quedaran escletxes i iniciatives que la proximitat de la iniciativa social haurà d’atendre, i ho farà, probablement, millor. Per a nosaltres el que és veritablement important no és el debat entre dos plantejaments, sinó que tota intervenció se centri a promocionar la persona vulnerable, a fer-la protagonista implicat en la superació o adaptació a la seva realitat. Cal posar la persona i la seva dignitat en el centre. 

És fonamental per al progrés humà, partint de l’estadi en què es parteixi, i amb independència que s’atengui des de la garantia d’un dret o des de la generositat d’un col·lectiu, que s’intervingui centrats en la dignitat de l’altre, preservant-la sempre, i procurant la seva participació i promoció. No fer-ho és una ineficàcia de qui sigui, que com a societat no hauríem d’admetre.