Devoradors de sorra

El volum de recursos naturals utilitzats al món per a la construcció d’edificis i infraestructures es va multiplicar per un factor de 23 entre els anys 1900 i 2010. I prop del 80% d’aquests recursos eren sorra i grava. Concretament, segons les Nacions Unides, en el transcurs del 2010 s’haurien utilitzat a escala global 28.600 milions de tones de tots dos materials, cosa que representa el ritme d’extracció més elevat de totes les matèries primeres del planeta, per sobre del dels combustibles fòssils (carbó, petroli i gas natural) i del de la biomassa.

De forma intuïtiva, tendim a donar per fet que sorra i grava són recursos naturals pràcticament inesgotables, de manera que potser es preguntaran ¿bé, i què, on és el problema? No obstant, centrant-nos en el cas de la sorra, les dades apunten a una creixent escassetat d’aquest recurs, especialment focalitzat en aquelles zones subjectes a una rampant expansió urbana. Certament, el problema existeix i, de fet, constitueix un dels múltiples fronts oberts en la batalla que la humanitat està entaulant en la seva aspiració d’avançar cap a un desenvolupament sostenible.

En molts països l’explotació de sorra amb prou feines està restringida i el seu consum està poc o gens regulat, de manera que l’extracció d’aquest material no acostuma a tenir en compte les conseqüències a llarg termini, cosa que finalment condueix a la sobreexplotació i degradació del territori. I per a més inri, fins i tot quan aquesta regulació existeix, l’extracció i el comerç de sorra és objecte de creixents pràctiques il·legals. En conseqüència, cada vegada són més els països i regions que han d’afrontar una creixent escassetat dels seus recursos de sorra, cosa que constitueix una incòmoda realitat emergent amb importants implicacions sociopolítiques, econòmiques i mediambientals. 

Com s’ha comentat, la ràpida expansió urbana és la principal causa de l’augment de la demanda de sorra a nivell mundial, ja que aquest material és un ingredient clau en la manufactura de ciment, asfalt, vidre i equips electrònics (en els quals el silici és un element fonamental). L’imparable desenvolupament urbà està afegint més i més pressió al subministrament d’uns recursos localment limitats, cosa que unida als grans beneficis derivats del seu comerç, s’està traduint en algunes parts del món en conflictes socials i polítics, no exempts de violència.

Per exemple, el gran projecte d’enginyeria emprès per Singapur per guanyar terreny al mar (en els últims 40 anys aquest país ha augmentat el seu territori en una superfície equivalent a la de dos Manhattan novaiorquesos) es fonamenta en la importació de sorra dels països veïns, que pateixen una alarmant sobreexplotació d’aquesta matèria primera, cosa que es trasllada en tensions polítiques que inclouen acusacions d’extracció i comerç il·legals, així com prohibicions i restriccions a l’exportació. 

Un altre exemple, més dramàtic, el tenim a l’Índia, on l’anomenada «màfia de la sorra», considerada una de les organitzacions més poderoses i violentes del crim organitzat, ha assassinat centenars de persones en diversos episodis d’una prolongada i soterrada guerra per la sorra.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Des d’una perspectiva mediambiental, els impactes de la sobreexplotació de sorra són múltiples. Un d’ells, per citar-los un exemple, és que aquesta sobreexplotació sovint es tradueix en la desestabilització i erosió de cursos fluvials i línies de costa, cosa que redueix la resiliència dels humans davant de catàstrofes naturals, com grans inundacions, huracans i tsunamis, cosa que resulta particularment preocupant en aquests moments d’ascens generalitzat del nivell del mar com a conseqüència de l’escalfament global. Un clar exponent d’aquesta situació és el que ha passat a Sri Lanka, on l’extracció descontrolada de sorra va exacerbar els impactes del tsunami del 2004 a l’oceà Índic, donant-se la paradoxa que els treballs empresos l’endemà de la catàstrofe amb el propòsit de restaurar la línia de costa no han fet sinó incrementar la demanda de sorra.

Per al 2050, les previsions apunten al fet que el nombre d’habitants a les àrees urbanes del planeta s’haurà incrementat en el 62%, totalitzant 6.300 milions de persones, cosa que representarà uns dos terços de la població mundial. Sens dubte, això conduirà a un augment substancial de la demanda mundial de sorra, de manera que no queda cap més remei que implementar urgentment un sistema efectiu de governança global d’aquest recurs.