Aquells dies a Escòcia

Escòcia no crea un precedent jurídic, perquè queda molt clar que a Espanya hi ha una Constitució i el marc és completament diferent, però sí que suposa una lliçó política que posa al damunt de la taula que és possible resoldre aquestes qüestions de manera pactada, democràtica i sense violència». Això deia a aquest diari el setembre del 2014, dies abans del referèndum d’independència escocès, Michael Keating, catedràtic de Ciència Política de la Universitat d’Aberdeen i un dels experts més sol·licitats aquells dies a Edimburg.

Vaig tenir la sort de poder cobrir per a EL PERIÓDICO aquella consulta i les paraules de Keating, d’altres i sobretot el que vaig viure aquell setembre als carrers escocesos em ronden constantment aquests dies de profund desassossec a la meva ciutat. Com diu el catedràtic, és clar que va ser una lliçó… ¡i quina lliçó! dels escocesos –dels que van guanyar i dels que van perdre–i dels seus dirigents, els de Londres i els d’Edimburg. Però és que, a més, va ser una festa, que va mobilitzar més que mai els partidaris i detractors de la secessió.

Cerveses i llàgrimes

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Són diverses les imatges que conservo d’aquells dies: partidaris del sí i del no fent campanya separats per escassos metres en un cèntric carrer de Glasgow, amb un gran civisme i fent gala d’un característic sentit de l’humor britànic, una llarga nit de cerveses als 'pubs' a l’espera de la proclamació dels resultats i les llàgrimes contingudes dels que  l’endmà es lamentaven: «Hi hem estat tan a prop».

També torno a veure David Cameron a primeríssima hora del matí a les portes de Downing Street allargant la mà als escocesos després d’haver guanyat un referèndum que en un gest de grandesa política va oferir quan no ho tenia guanyat. I el primer ministre escocès, Alex Salmond, dimitint aquella mateixa tarda al no haver aconseguit la seva promesa de dur Escò­cia a la independència . I després de dos anys de llarguíssima campanya –des que es va pactar el referèndum– els escocesos van girar full, mirant-se sense acritud a la cara. Això és el que marca la diferència entre fer les coses meridianament bé i rematadament malament.