Suècia, el paradís europeu... de les bandes armades

Amb 12 morts (entre les quals un menor de 13 anys), el mes de setembre ha sigut el més violent des del 2019. Tres de les víctimes en només 24 hores van provocar una gran commoció al país i van portar el primer ministre, Ulf Kristersson, a anunciar en un missatge televisat el recurs a les Forces Armades com a suport logístic a la policia en tasques de vigilància i d’anàlisi d’explosius i de dades, una decisió que ja havia sol·licitat també l’oposició socialdemòcrata. Al més pur estil mafiós, un jove de 18 anys va ser abatut la setmana passada en un suburbi del sud d’Estocolm en un camp de futbol on s’entrenaven uns infants. Hores més tard, va morir un home més i a la ciutat universitària d’Uppsala una dona de 25 anys va morir mentre dormia per l’explosió d’una bomba que va fer malbé cinc cases. Ella ni tan sols era l’objectiu.

El ‘Pablo Escobar escandinau’

Aquesta onada de criminalitat no és nova al país, però s’ha agreujat en els últims mesos, i les autoritats policials l’atribueixen a les represàlies entre dues bandes criminals que es disputen el control del tràfic de drogues i busquen intimidar els seus rivals atacant en moltes ocasions els seus familiars. I l’última escalada coincideix, a més, amb un conflicte intern que afecta l’organització criminal més important del país, Foxtrot, xarxa dirigida per un home suec d’origen iranià que es creu que resideix ara a Turquia, Rawa Majid, conegut com la ‘guineu kurda’ i que la premsa llatinomericana ja ha batejat com el ‘Pablo Escobar escandinau’.

Des de començament d’any, a Suècia ja han mort 42 persones en més de 280 tirotejos i 130 explosions, unes xifres només superades al món per Mèxic entre els països que no estan en guerra, segons ‘Aftonbladet’, el diari més important del país. L’any passat van ser 62 les víctimes en un total de 391 tirotejos i 90 explosions. El 2021 en van ser 45.

La policia calcula que unes 30.000 persones al país estan directament o indirectament vinculades amb el crim organitzat i que les bandes capten uns 1.000 nous membres cada any. La violència s’ha estès a més des dels suburbis conflictius de les grans ciutats fins a localitats més petites que abans amb prou feines havien conegut la delinqüència a la tan civilitzada Suècia.

Tot el país

«Un fenomen que al principi es limitava a zones d’Estocolm, Malmö o Göteborg s’ha anat estenent a nuclis més petits i ara pràcticament no hi ha cap zona que escapi a la influència de les bandes», afirma en declaracions a EL PERIÓDICO Hugo Kaaman, investigador i analista que a través del compte d’X @crimeswedish rastreja tots els actes violents que es produeixen al país nòrdic.

Criminal gangs are increasingly using young children (as young as preschool) as errand boys. In one case, an 8-year old boy was paid in pokémon cards to store drugs https://t.co/czBaQlbZbI

— Swedish Crime Tracker (@CrimeSwedish) 5 de octubre de 2023

«Suècia mai abans ha conegut una situació així. Cap país a Europa ha conegut una situació així», va assenyalar el primer ministre. Segons el Consell Nacional Suec per a la Prevenció del Delicte (BRA), la taxa d’homicidis amb armes de foc al país (quatre persones per un milió) és una sisena part de la dels Estats Units però gairebé el triple que la mitjana europea (1,6 morts per un milió). Davant els 62 morts a Suècia de l’any passat, Noruega, Finlàndia i Dinamarca en van sumar 10 entre els tres. I la Gran Bretanya, amb sis vegades més habitants que Suècia, 35.

Els sicaris són cada vegada més joves i fan servir tàctiques més violentes. La dona de l’integrant d’una banda va ser assassinada a trets al carrer mentre portava el seu nounat en braços, i al gener, el restaurant d’un barri de moda del centre d’Estocolm va ser destruït per l’explosió d’una bomba. «Hem arribat a una situació en què els nens contacten ells mateixos amb les bandes, que els armen i els assenyalen l’objectiu», ha dit el cap de la policia sueca, Anders Thornberg. Són joves que fins i tot reclamen un «contracte», segons diversos missatges interceptats per les forces de seguretat.

 «Nens soldat», com els va anomenar el primer ministre, que són reclutats en aquestes societats paral·leles que es desenvolupen en guetos segregats dels suburbis de les ciutats. Allà es concentra bona part de la població exclosa del mercat laboral, molts immigrants de primera o segona generació que el sistema no ha aconseguit integrar. «Atrauen nens amb diners fàcils i, abans que se n’adonin, estan atrapats. Una pràctica comuna és reclutar les anomenades llars SIS, centres juvenils als quals s’envia menors de 18 anys condemnats per delictes. La seguretat és baixa i els ajuden a escapar-se. Els nens escapats tornen després el favor a les bandes», apunta Kaaman.

El suport de la ultradreta

En la seva al·locució al país, el primer ministre no va dubtar a assenyalar «una irresponsable política migratòria i una fallida integració dels immigrants», cosa que ha portat Suècia a la situació actual; així fa seu el discurs dels Demòcrates de Suècia, el partit de la ultradreta que va quedar en segona posició en les últimes eleccions legislatives de l’any passat (amb el 20,5%) i gràcies al suport del qual governa en minoria. Els experts i els analistes sumen a la fallida integració dels immigrants altres causes: el tràfic de drogues, la cada vegada més gran desigualtat social i les retallades en serveis socials que han anat minvant el tan admirat estat del benestar suec.

Suècia ha sigut tradicionalment un país de portes obertes i en la dècada passada va ser el que va acollir més sol·licitants d’asil en relació amb la seva població: el 2,7%. El resultat és que actualment una cinquena part de la població ha nascut fora i el seu país d’acollida ha fallat a l’hora de donar-los feina, educació i uns mínims nivells de confort. Si per al suec l’atur amb prou feines existeix, és del 16% entre la població immigrant. La taxa de fracàs escolar és molt més alta en aquestes zones i un de cada quatre nens immigrants o fills d’immigrants viu en famílies amb pocs recursosque requereixen ajuda estatal, com ha escrit al diari ‘Clarin’ Damian Migueles, doctor en Economia de la Stockholm School of Economics, argentí i resident des de fa 20 anys a la capital sueca.

Notícies relacionades

Jo no ho he fet: ha sigut la intel·ligència artificial

Mans brutes

Kaaman coincideix que aquesta immigració a gran escala i el fracàs de les polítiques d’integració juguen un paper en la situació actual de violència armada. Però no només. «En termes generals, és el resultat d’una combinació d’integració fallida a gran escala, l’aparició d’una cultura del gangsterisme que idolatra el crim, els diners, la violència i aconseguir les dones, una força policial amb personal i fons insuficients, un sistema de justícia extremadament relaxat, així com una falta de voluntat política per actuar, en part per por de ser titllats de xenòfobs». «Estem davant la tempesta perfecta», resumeix.

Amb les dades socioeconòmiques a la mà, el paradís de la igualtat que va ser Suècia ho ha deixat de ser i es deixen veure les esquerdes d’un model que durant dècades va ser admirat a la resta d’Europa. País pacífic i pacifista, afronta ara a més el que segons els seus comandaments policials és el problema de seguretat interna més greu des de la Segona Guerra Mundial, amb un enfrontament entre bandes més propi d’un país llatinoamericà que del nord d’Europa. I amb l’extrema dreta per primera vegada amb influència directa al Govern.