El pes de l'«'A por ellos'»

Quan falta molt poc per al primer dels diversos 'dies de la veritat' que li esperen a Catalunya en els pròxims temps, hauríem de fer l'exercici realista de deixar de preguntar-nos qui té la raó i passar a intentar aclarir qui guanyarà. Perquè la majoria de vegades no és el mateix. Com més físic és un pols, més possibilitats té de guanyar-lo el simplement més fort; com més pacífic, el més astut; com menys supervisat, el més trampós… I hi ha una gent que vol tenir raó i una altra gent que es conforma amb guanyar.

Però també cal fer-se una altra pregunta pragmàtica: determinar si qui guanyarà a curt termini serà el que després s'acabarà imposant, perquè a Catalunya sembla segur que tindrem diversos polsos encadenats. Diumenge a la nit no s'haurà acabat res, tots diran que han guanyat, però és previsible que no s'hagi pogut celebrar una consulta general amb garanties que mereixi reconeixement internacional. Teòricament, això serà una victòria del que encarna Madrid. L'altra cara de la moneda és que, en canvi, la mobilització previsible del conjunt de diumenge serà tan àmplia que es considerarà un triomf del dret a decidir i es començaran a fer càlculs sobre la seva possible traducció en vots en les pròximes cites electorals, perquè el senyor Rajoy no podrà ajornar o desnaturalitzar eternament les consultes a Catalunya. I ja que el citem, subratllem que el curtterminista Rajoy és una de les poques persones que deu creure que és més important que diumenge no hi hagi consulta que el que passi amb Catalunya en el futur. Fins ara ha actuat com si ho cregués. De cara al futur, l'error estratègic d'obrir una guerra mundial contra els alcaldes, per exemple, en la pràctica és més transcendent que la desmesura antidemocràtica del cop d'Estat sobiranista que es va produir al Parlament, encara que això fos mil vegades més important. Rajoy, amagat –encara que a la vista de tots– darrere els fiscals i els jutges, possiblement s'ha carregat d'una revolada tots els equilibris que existien fins ara en la vida municipal catalana.

Notícies relacionades

Una excel·lent periodista

Coartades de la Moncloa

Des del Vietnam sabem que moltes guerres no es guanyen o es perden al front sinó en les percepcions que s'imposen en les rereguardes. En aquest sentit, l'únic gol important que ha encaixat en pròpia meta el sobiranisme va ser la imatge projectada per un tèrbol Puigdemont al respondre a Évole amb ambigüitats sistemàtiques, mentides detectables i incoherències explícites. Després de veure'l, ningú sap com serà la Catalunya independent que ens intenta portar aquest senyor. Però després de l'«'¡A por ellos'!» amb què es va acomiadar en diverses ciutats la infanteria policial que es desplaçava per teòricament pacificar-nos a la rereguarda catalana, a massa ciutadans això els ha recordat que, desgraciadament, Rajoy no està sol.