¿Vacances o fuga de pilots?

Es calcula que gairebé mig milió de passatgers de Ryanair es quedaran a terra durant les pròximes setmanes. Recentment, el seu president, Michael O’Leary, es va veure forçat a demanar tímidament perdó pel caos originat. «Aquest caos és el meu caos i soc jo el que l’ha de solucionar», va declarar.

La paradoxa és que Ryanair no és, en absolut, un caos. Una de les dues principals columnes de l’èxit operatiu i financer de Ryanair és justament la seva capacitat exemplar d’optimitzar una complexíssima matriu de rutes, tripulacions i aeronaus.

L’altre factor clau del seu èxit és l’estratègia de portar el «baix cost» al límit, reduint el confort del passatger fins al màxim del que humanament i legalment es pugui suportar. Així mateix, els recursos humans són retribuïts al mínim possible, inclosos els pilots. Aquest últim punt ha sigut la clau de la crisi d’aquests dies. És difícil acceptar que la raó de tantes cancel·lacions sigui un simple error de planificació de vacances com addueix la companyia. Creiem que existeix un element addicional que ha ensorrat l’equilibri de màxima eficàcia operativa amb el mínim cost: la inesperada i massiva fuga de pilots a aerolínies competidores, principalment a Norwegian i Easyjet.

Solament Norwegian, en plena expansió de les seves rutes de curt i llarg radi, admet que ha «captat» uns 140 pilots de Ryanair des de començament d’any. Actualment, Ryanair compta amb una flota d’uns 340 Boeing 737 i, calculem, més de 3.000 pilots. És a dir, un percentatge important dels pilots ha deixat de manera abrupta l’aerolínia, en un any rècord de vols. La història no és nova. Abans de la fusió, Clickair també va contractar pilots de la seva llavors competidora Vueling d’un dia per l’altre, causant importants maldecaps a l’aerolínia catalana.

Penalització

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

La qüestió ara és el potencial impacte negatiu en el gegant de les low cost. L’aerolínia calcula una penalització d’uns 25 milions d’euros, si bé analistes del mercat borsari irlandès incrementen aquesta xifra fins als 34 milions. En tot cas, és una xifra irrisòria per a una companyia que només en el segon trimestre del 2017 ha guanyat 397 milions d’euros. Per un costat, caldrà seguir amb atenció l’impacte en els salaris dels pilots, que previsiblement es veuran forçats a revisar a l’alça. Per un altre costat, l’impacte reputacional d’aquesta crisi en el seus clientes serà més significatiu que en altres ocasions: el client de Ryanair està disposat –o resignat– a volar en condicions de mínims, però no ho està a arruïnar les seves vacances per una cancel·lació inesperada.

Aquest impacte serà més fort a les rutes amb vols alternatius que a les rutes sota monopoli de Ryanair. En tot cas, l’experiència mostra que els viatgers tenen una memòria curta. El mateix O’Leary, fidel al seu peculiar estil, va dir abans-d’ahir que estava convençut que els seus indignats passatgers tornaran a volar amb Ryanair: «Tenim el nostre sistema de reserves ple de passatgers que en el passat han jurat no volar mai més amb nosaltres».