L'auge de nous moviments polítics
Generació fatigada, futur incert
Les idees simplistes que promouen els populismes no serviran per sostenir societats tan complexes com les d'Occident
Marine Le Pen, en un acte del Front Nacional a Besiers, el maig del 2014. /
Es diria que una part considerable de les noves generacions està cansada del món que l’envolta, parlo de generacions que s’han criat en una pau estable, no han conegut la guerra ni tan sols per boca dels seus avis i es fatiguen amb la rutina d’un sistema democràtic avorrit que consideren injust perquè no resol els seus problemes, urgents o no, amb la rapidesa desitjada. Aquestes generacions porten noves idees, a vegades velles idees més o menys renovades, i creuen que els conflictes de les societats avançades, que no són els mateixos que els de generacions anteriors, s’han de resoldre immediatament.
Paral·lelament, fa la impressió que les noves generacions no suporten l’extraordinària complexitat que han adquirit les societats occidentals, i s’estan bolcant en el que sociòlegs i analistes denominen populismes. Ho estem apreciant en diferents llocs de l’hemisferi, amb el brexit, Trump, Escòcia, França, Alemanya o Holanda. La principal característica d’aquests moviments, que bé podríem titllar de reaccionaris, és que la gent es rebel·la contra els valors complexos del sistema i exigeix valors senzills, o simplistes. Per complicar les coses, el cansament dels joves s’ha contagiat també a sectors d’altres generacions.
Cansament del sistema
Fa un cert temps, de visita al remot poble del meu pare, a la serra d’Albacete, estava prenent una cervesa mentre l’amo del bar, gairebé de la meva mateixa edat, m’explicava les peripècies de la seva vida, totes molt divertides. Sempre havia votat el PP menys en les últimes eleccions, quan va dipositar a l’urna la papereta de Podem. Es queixava amb insistència que impostos abusius rosegaven els seus magres guanys, però en el fons, almenys tal com jo ho veia des de l’altre costat de la barra, patia un cansament del sistema, perquè malparlava en un sentit i en l’altre. El més interessant és que, probablement, ni ell ni els seus pares mai havien viscut més folgadament que ara.
El Partit Popular representa el sistema mentre que Podem encarna la ruptura amb un sistema que està deixant de satisfer molts occidentals. Ho hem vist als Estats Units, on fa vuit anys la gent va votar massivament Obama perquè els va prometre un canvi radical que després no va complir. En les últimes eleccions la gent va votar Trump perquè també els va prometre un canvi radical. I no deixa de ser significatiu que en les primàries del Partit Demòcrata Bernie Sanders obtingués el 43,1% del vot popular, cosa que no és una xifra menyspreable, i encara menys si es té en compte que, a diferència de Hillary Clinton, Sanders exigia un altre canvi radical.
Holanda i França
No és només als Estats Units on hi ha aquest malestar amb el sistema. Ho estem veient a Holanda, on en les últimes eleccions el partit islamòfob no va vèncer però va guanyar cinc escons respecte als comicis anteriors. A França Marine Le Pen va agitar les aigües amb més força fins a disputar-li la presidència a Macron, i una cosa semblant està passant en altres llocs d’Europa. S’ha de tenir en compte que, encara que l’islamòfob Partit per la Llibertat holandès no va guanyar, les seves ensenyances estan traspassant les fronteres d’aquesta formació i algunes de les seves idees estan sent acollides per altres formacions, tal com va admetre orgullós el seu líder, Geert Wilders.
Exactament el mateix reconeix Marine Le Pen des de fa temps: els principis populistes que a molts els semblen radicals o sectaris els estan incorporant sense cap vergonya formacions polítiques de doctrines teòricament allunyades del populisme.
Assistim a experiments polítics que posen en
entredit experiències acumulades durant dècades
Em fa l'efecte, no obstant, que les idees simplistes que promouen els populismes no serviran per sostenir societats tan complexes com les que s’han desenvolupat a Occident, i que fins i tot pot dir-se que aquestes idees senzilles són perilloses, si no a curt termini sí a mitjà i llarg termini, per a una societat complexa. Una societat complexa ofereix als ciutadans molts més avantatges que una societat que es guia per valors primaris que surten de l’estómac i no del cap, encara que després el cap s’obstini a racionalitzar-los.
Notícies relacionades
En qualsevol cas, assistim a interessants experiments polítics impulsats per les noves generacions, experiments que posen en entredit l’experiència acumulada durant dècades i la complexitat social que s’havia atresorat des d’almenys la segona guerra mundial, o potser des d’abans. Molt probablement, davant les noves idees simplistes ens esperen sorpreses que no sempre seran grates.
