No tot està perdut

No tot està perdut... perquè des d’avui fins l’1 o 2 d’octubre encara hi podem perdre més. Encara queda alguna cosa a Catalunya del vell profund respecte dels uns als altres. Petites restes del que va ser l’antiga solidaritat democràtica que feia anar de bracet els que desitjaven una Espanya més descentralitzada i amb més respecte als valors de les nacions que la componen, amb els independentistes (als quals els primers, quan eren netament majoritaris, defensaven en el seu dret a existir i desenvolupar-se, i sempre haurien rebutjat pintades que poguessin ser simètriques de les que ara diuen botiflers en façanes d’ajuntaments en què els alcaldes simplement han decidit respectar les lleis vigents).

 

Opinión exprés (Auto)

Título opinión (Auto)

Título opinión (Auto)

Autor (Auto)

Càrrec (Auto)

Entretots

Título del tema (Auto)

Subtítulo del tema (Auto)

   

Avui no tot està perdut i potser podrem constatar-ho quan acabem de perdre coses que encara tenim. Agafo prestat aquest punyent títol d’un diari equatorià, Late, publicat després que la seva selecció de futbol fos derrotada pel Perú. Recordava a la gent que per molt malament que se sentissin encara els faltava caure davant Xile i l’Argentina, les següents cites del seu calendari.

Tots pagarem la factura

No tot està socialment perdut, però van caient coses importants i augmenten les desconfiances. Al carrer, al menjador, a les reunions, s’ha acabat la tranquil·litat de parlar de tot. La divisió determina que s’ha de seleccionar acuradament amb qui es parla sobre segons què. Perquè ha crescut la intransigència, pugen els tons de menyspreu i els abusos de suposades superioritats morals i democràtiques. Expressar el que es pensa o es tem o es desitja queda reservat per als familiars i els molt íntims. Em refereixo a com estarem el pròxim dia 2. Al futur de Puigdemont (que abans-d’ahir a la nit deia a TV-3 que Rajoy quedaria «inhabilitat» l’1-O a la nit), Forcadell i Junqueras si passa A. O què els passarà a les pensions o els comptes corrents dels Joseps i Maries si succeeix B. O com ens apanyarem en una etapa fora de la UE. O si enfortim indirectament per més temps aquest inquilí de la Moncloa que tant ens ha empès cap al precipici als uns i els altres. O què seria això de l’autonomia intervinguda o la independència de trets desconeguts que ens han preparat en silenci inculcant-nos la cultura de la desobediència a les lleis democràtiques vigents.

Notícies relacionades

Forcadell imposa la seva llei

L'independentisme empeny cap al referèndum de l'1-O

    

Anem perdent coses. L’última Diada, la Diada presentada formalment com la Diada del Sí, ja no va ser la festa de tots els catalans. Al davant, Rajoy anteposa la defensa de la Constitució a la seva reforma, quan la millor defensa d’aquest text seria reformar-lo amb modernitat i realisme, i aquest és el seu apostolat perquè no hi hagi un sí. I davant això, temor, crec que de gairebé tothom, ja que la factura de tanta divisió l’acabarem pagant tots. Serà el retorn a certa unitat.