Madrid i el dret a decidir

'Madrid pel dret a decidir' és el títol d'un acte que es pretenia desenvolupar en suport del referèndum de l'1-O en un espai municipal cedit per l'ajuntament madrileny però que el Jutjat Contenciós administratiu número 3 de Madrid ha suspès cautelarment. Aquesta decisió es basa en el fet que els béns municipals no poden ser utilitzas per a actes públics que defensin un referèndum il·legal, ja que la seva funció és servir a l'interès general. Doncs bé, considero que aquest jutge realitza una errònia interpretació de la Constitució i, en el seu intent d'erigir-se com a defensor d'aquesta, acaba trencant-la.

L'acció i la seva defensa 

Amb aquest panorama, el jutge parteix d'un pressupost cert al reconèixer la il·legalitat del referèndum de l'1-O tal com ha sigut plantejat per les institucions catalanes. El Tribunal Constitucional ja ha suspès les preteses lleis del Parlament català que pretenien donar-hi cobertura jurídica i ha advertit diferents càrrecs i funcionaris públics del seu deure d'abstenir-se de l'organització del referèndum. Ara bé, si la premissa és certa, la conclusió extreta pel jutge és, segons la meva opinió, completament equivocada. En un ordenament constitucional on es reconeix la llibertat d'expressió s'ha de traçar una nítida diferència entre accions il·legals i la pura defensa d'aquestes. Mentre que qualsevol acció il·legal pot ser prohibida, la defensa o apologia d'una idea, encara que aquesta resulti il·legal o atempti contra els principis constitucionals, estarà emparada per la llibertat d'expressió. Fins i tot quan es castiguen actes d'apologia del delicte, es fa de forma excepcional com a formes de provocació amb un component ofensiu real més enllà de la pura defensa d'una idea. Aquesta és la conseqüència que Espanya sigui una democràcia oberta, no militant.

A més a més, l'afectació d'aquesta decisió judicial a la llibertat d'expressió encara és més gran perquè precisament impedeix el seu exercici de forma preventiva i no espera a la seva celebració per deduir, en el seu cas, les responsabilitats que se'n poguessin derivar si al llarg d'aquest acte tingués lloc algun fet il·lícit.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Per tot plegat, al meu entendre, la decisió del jutge suposa un acte de censura prèvia constitucionalment prohibit que, indirectament, vulnera els drets del col·lectiu promotor de l'acte, que s'havia de realitzar en un espai municipal, un fòrum públic cridat al lliure debat.

Una qüestió diferent és la pertinència política que l'Ajuntament de Madrid cedeixi un local públic per a actes que suposen apologia d'una acció il·legal. Encara que aquesta és una decisió política dins de l'àmbit d'autonomia de què disposen els municipis per a la gestió dels seus propis interessos i no pot ser substituïda per un jutge. En qualsevol cas, aquesta desafortunada decisió d'un concret jutjat madrileny no es pot utilitzar per desacreditar la bona manera d'actuar del nostre Poder Judicial.