Bel·ligerància i protecció

A mesura que els fets se succeeixen, les costures socials van tensant-se i creixen les prevencions, les suspicàcies i els desencontres. Totes les enquestes segueixen assenyalant una indubtable majoria de catalans a favor que el país pugui decidir la seva relació amb Espanya, i que, per tant, consideren que Catalunya té personalitat política pròpia (precisament el que el Tribunal Constitucional li va negar en la seva cèlebre sentència del 2010). Però l'aliança de Junts pel Sí i la CUP, al situar-se sense manies en l'opció independentista, redueix notablement aquesta hegemonia social. La bel·ligerància explicitada en les dues comentades sessions del Parlament per part dels partidaris de la independència va tenir com a contrapartida els que, oposant-s'hi, van situar tots els seus arguments en la falta de legalitat del procediment i en l'abús que això suposava en termes democràtics.

No és just que els que tant han fet per evitar l'expressió democràtica d'un poble vulguin aparèixer avui com els únics defensors de les llibertats i drets de tots. Però les presses i els bunyols comesos han donat arguments per a tal absurditat. I avui, si no s'actua amb serenitat, molts catalans que no estan d'acord amb la independència però que entenen que aquest tema necessita ser dilucidat donant la paraula al poble poden sentir-se desprotegits en els seus drets, acorralats per expressar dubtes sobre els procediments, temorosos davant del que pugui ocórrer.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Estar carregats de raó enfront de la bel·ligerant i obsessiva campanya del Govern del PP i els seus aliats contra les demandes de reconeixement d'una gran majoria de catalans no ens hauria d'eximir de contemplar amb preocupació que Rajoy aconsegueixi reagrupar al seu voltant no només forces polítiques afins sinó també altres que podien ser més propícies a recolzar les legítimes demandes plantejades, i també a qui fins i tot aquí mateix no veu que ningú defensi els seus dubtes, protegeixi les seves discrepàncies o el reconforti sobre el que pugui esdevenir-se després de l'1-O.