Llibres de text i 'lobbies'

Soc la petita de set germans i pertanyo a aquella generació que va utilitzar llibres heretats. Vaig estudiar amb llibres usats. No em cauen els anells, ni vaig aprendre menys. A l’antic BUP vaig estudiar sense llibres de text, al col·legi Montserrat. La metodologia pedagògica obligava els alumnes a buscar els coneixements pel nostre compte i a fer treballs. I formava alumnes molt preparats: Pablo Iglesias, sense anar més lluny.

Existint internet, es diria que això hauria de ser avui dia molt més fàcil. Però no: ara els nens han d’estudiar amb llibres, i un nen amb un germà tres anys més gran no pot heretar els seus llibres. Les tàctiques utilitzades per afavorir aquest malbaratament són nombroses: unes vegades, el mateix llibre funciona com a quaderns en els quals s’escriuen els exercicis, i això no el fa reutilitzable. Altres, d’un any a l’altre l’editorial canvia el llibre, a vegades de forma artera i sospitosa: els temes són iguals però es canvia l’ordre, algun petit text i l’enunciat d’uns exercicis que, en realitat, són els mateixos. I en altres és el ministre de torn el que canvia la llei.

Entre 215 i 230 euros per fill

Imaginem que els dos pares de la família Pérez treballen i que entre tots dos guanyen 2.000 euros. I que tenen dos fills. Segons l’OCU, cada curs els pares han de desemborsar entre 215 i 230 euros per fill/alumne. Jo n’he hagut de pagar 243  (i la meva filla no va a un col·legi privat). I després arriba el material escolar: folis, bolígrafs, llapis, grapadora, pega, estisores, gomes, maquineta, carpetes, retoladors, regles, estotjos, compassos, ceres, quaderns d’espiral… i la motxilla. Tot al 21% d’IVA. Igual que els iots. Fins i tot reutilitzant material d’anys passats, la broma no baixa de 50 euros. Els Pérez es gastaran 600 euros aquest any, perquè aquesta família no té dret a ajuda. No obstant, la Junta d’Andalusia compra els llibres i els facilita als alumnes. Cosa que suposa un greuge comparatiu per a les altres comunitats. Sobretot Madrid i Catalunya, les dues comunitats on els llibres surten més cars.

L’exigència d’adquirir llibres de text és contrària a l’article 27.4 de la Constitució, que impedeix qualsevol copagament en l’educació bàsica. Interessa ressaltar-ho, perquè l’ensenyament és l’únic dret fonamental que la Constitució garanteix directament de forma gratuïta. Però gairebé mai s’esmenta aquest petit detall. Potser és –diguin-me mal pensada– perquè ningú sembla voler fer enfadar un sector editorial amb nodrides relacions amb els mitjans de comunicació. I és que a Espanya les principals editorials formen un poderós lobby i compten que els seus llibres seran comprats. Reben, per tant, una ajuda indirecta per part de les Administracions públiques que mereixeria un estudi específic des de la perspectiva de la competència i el règim europeu d’ajudes d’Estat. 

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Tema que, per descomptat, tampoc s’esmenta gairebé mai. 

    ¿Per què deu ser? Diguin-me mal pensada…