El marit de Siri Hustvedt

Vaig començar a llegir Siri Hustvedt gairebé al mateix temps que em vaig avorrir de llegir el seu marit. Quan vaig devorar la primera de les seves novel·les ignorava del tot amb qui estava casada. Em va enlluernar. Fa un parell d’anys vaig anar a una presentació seva a la Fira del Llibre de Göteborg. Des de lluny –era un auditori immens– em va semblar estar veient una persona, i no només un personatge (qui tracti habitualment amb escriptors ja sap que resulta molt estrany). Durant l’últim Sant Jordi vaig compartir alguns moments amb Siri Hustvedt, els suficients per confirmar el que vaig sospitar a Göteborg, i també per alegrar-me: resulta estimulant poder admirar a qui et cau bé. 

De manera que fa molt que llegeixo, cito i recomano els llibres de Siri Hustvedt. Encara que quan ho faig, ometo deliberadament una dada: qui és el seu marit. Observo que els meus amics homes no solen ometre-ho, segurament perquè ho consideren un plus o un mèrit. Convé escoltar amb atenció el que altres diuen de tu en les primeres presentacions. La mateixa Hustvedt en parla als seus assajos, els que li pregunten si va ser el seu marit qui la va ensenyar a escriure o si va aprendre d’ell a explicar històries. Com si el talent s’adquirís al casar-se, com passa en el món anglosaxó amb el cognom. 

Notícies relacionades

Paul Auster, al país dels destins que es bifurquen

Gest poc coherent

Aquests dies el marit de Siri Hustvedt recorre Europa promocionant a bombo i platerets la seva última novel·la. Aquest dissabte recala a Barcelona, com a convidat especial de la Setmana del Llibre en Català. Segueixo a Twitter el seu periple. M’encanten els adjectius que dedica a Donald Trump –el nom del qual no pronuncia mai, diu– i com parla de l’ofici d’escriptor. Però, sobretot, m’agrada quan cita la seva dona. Ho fa sovint, sempre en termes admiratius. Als meus ulls, això el fa més intel·ligent del que és obvi que és. No crec que ningú li pregunti mai quines coses ha après d’ella, però crec que la seva resposta també m’agradaria.

El cas és que m’han vingut ganes de tornar a llegir el marit de Siri Hustvedt. Ja he començat la seva última novel·la. Té mil pàgines, es diu '4321' i la dedica a ella. Vet aquí un tipus que sap el que es fa. H