El conflicte institucional

Aquest dimecres, després d’un llarg període de pugna verbal, els trens cridats a protagonitzar el xoc institucional entre les institucions de l’Estat i la Generalitat partiran de les seves estacions en sentit contrari. Avui està previst que, després d’endarrerir la tramitació de la llei del referèndum i de les lleis de desconnexió a la mesa del Parlament per evitar-ne la suspensió, la majoria independentista aprovi el primer text i potser el segon. A continuació, la llei del referèndum es publicarà al DOGC, i després el Govern en ple firmarà el decret pel qual es convoca formalment la consulta. Catalunya, i la resta d’Espanya, entraran en aigües polítiques i legals desconegudes.

 

Si el guió al Parlament està més o menys escrit, el primer pas de les institucions de l’Estat, també: la impugnació per part del Govern central dels textos davant el Tribunal Constitucional (TC) –que estarà reunit– i la suspensió automàtica que es produeix sempre que l’Estat recorre iniciatives de les autonomies. Com que el Govern català ha anunciat la seva intenció de no fer cas al TC, s’haurà de veure quins mecanismes activa l’Estat perquè la Generalitat compleixi la decisió del TC. Inhabilitacions i sancions estan damunt la taula.

L’enfrontament, doncs, està servit. Ahir la pressió de l’Estat es va accentuar a través del Tribunal de Comptes, que va citar el 25 de setembre Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau, Francesc Homs i mitja dotzena d’alts càrrecs polítics i tècnics per comunicar-los que hauran d’afrontar les despeses de la consulta del 9-N (uns cinc milions d’euros). La decisió, que pot suposar l’embargament de béns dels afectats, va ser rebuda amb gran indignació pel president Carles Puigdemont, que va acusar l’Estat de fomentar la por i de prendre decisions antidemocràtiques. Dit pel president que es disposa a convocar un referèndum il·legal.

«Democràcia» és una de les paraules que des de les trinxeres del procés més s’utilitzen com a arma llancívola. El dia que el xoc institucional prendrà cos, s’ha de recordar, un cop més, que és cert que votar és un acte bàsic en democràcia, però que no hi ha democràcia fora de la llei, i que la solució al repte independentista a Catalunya no vindrà dels tribunals, sinó de la negociació política. Anys de mala política culminen avui en conflicte institucional.