L'embús de les negociacions del 'brexit'

Han passat tres mesos des que es van iniciar les converses entre la Unió Europea i el Regne Unit sobre el 'brexit' i el resultat s’aproxima a zero. Les posicions de sortida no s’han mogut. Brussel·les insisteix a negociar primer les condicions de la ruptura i després fixar un nou marc de relacions econòmiques i comercials, mentre que a Londres li interessa l’ordre contrari. És molt probable que en les pròximes rondes de negociacions no hi hagi avanços en temes substancials, però hi haurà molt soroll per part britànica sobre el cost de l’anomenada  factura del divorci, i molta demostració d’impaciència entre els negociadors europeus per la passivitat i la falta de preparació de l’altra part. 

També al Regne Unit creixerà la demanda d’un segon referèndum i fins i tot el convenciment en alguns sectors –i amb escàs fonament– que al final no hi haurà 'brexit'. Per tot això, no seria estrany que el pacte arribés en l’últim minut, el març del 2019. De moment, Theresa May segueix viatjant buscant acords comercials amb països asiàtics. Amb l’Índia no va funcionar, i ara amb el Japó tampoc. Aquest últim país l’hi ha dit clarament: prefereix negociar amb la Unió Europea. L’economia britànica es ressent d’aquesta situació, la lliura esterlina segueix depreciant-se i ja s’assisteix a un èxode de talent estranger, de moment lent. Aquesta espècie de llimbs en què es troba la negociació del brexit no afavoreix gens el Regne Unit.