Policies autonòmiques i Europol

Després de l’operació policial per desmantellar la cèl·lula terrorista que va atemptar a Barcelona, Carles Puigdemont afirmava que els Mossos d’Esquadra s’han guanyat per mèrits propis col·laborar directament amb l’Europol i, arran d’això, l’Estat espanyol permetrà aquest contacte directe a partir del setembre.

Cap cos policial ha d’estar sotmès a examen per demostrar la seva capacitat per tenir l’autorització per part del seu Estat a tenir contacte directe amb l’Europol com a autoritat competent. Espanya ja tenia, des de fa temps, l’obligació d’autoritzar les policies autonòmiques a tenir un accés directe a l’Europol com a «autoritats competents», sobre la base del mateix marc jurídic de l’agència que reconeix aquest estatus a totes les forces i tots els serveis amb funcions de policia.

A través de l’UNE

Els estats membres tenen obligació de garantir una comunicació i cooperació eficaces entre les seves respectives autoritats i l’Europol, cosa impossible de fer a través d’intermediaris, com li ha passat a Espanya, fet que obliga les policies autonòmiques a passar les seves sol·licituds d’informació a l’Europol a través de l’UNE (Unitat Nacional d’Europol).

El desconeixement profund del mateix funcionament de l’Europol és clarament la barrera que ha impedit que les policies autonòmiques puguin desenvolupar el seu paper i les seves obligacions igual que qualsevol altre cos policial sense el més mínim risc de sobrepassar les seves competències, tenint en compte que en l’intercanvi directe d’informació entre les autoritats nacionals i l’Europol l’UNE rebrà sempre una còpia de tota la informació intercanviada i l’Europol serà l’encarregada de fer-l’hi arribar.

L’Estat espanyol sembla que aplica un raonament diferent respecte de la importància de la immediatesa de l’accés a la informació quan es tracta de les policies autonòmiques i les forces i cossos de l’Estat. La instrucció núm. 3/2014 de la Secretaria d’Estat de Seguretat, de 28 de gener del 2014, estableix que els contactes directes entre l’Europol i el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil «permetran racionalitzar i incrementar l’eficàcia dels intercanvis d’informació, especialment en els supòsits en què la immediatesa pugui representar un element crucial per al bon fi de les investigacions».

‘Directament dirigible’

L’accés directe a l’Europol es fa a través del sistema SIENA d’intercanvi d’informació i la configuració Always Acces (accés permanent) està reservat a l’UNE i a la seva respectiva oficina d’enllaç a la Haia, de manera que les policies autonòmiques es configuraran amb el codi de Directly Addressable (directament dirigible) i en funció del tipus d’informació podran tenir accés o consultar la informació conservada per l’Europol, o simplement tenir un accés indirecte sobre la base d’un sistema de resposta positiva o negativa (Hit–No Hit).

Notícies relacionades

Guanyar versus governar

Les veus de les víctimes

La possibilitat d’accés o consulta es farà només respecte a la informació tractada per l’Europol per fer controls creuats o anàlisis estratègiques o temàtiques, mentre que pel que fa a les dades tractades per fer anàlisis operatives, tindran accés indirecte per detectar si la informació buscada es troba emmagatzemada per l’Europol i en cas que s’hagi generat resposta positiva (Hit), l’agència, prèvia consulta i de conformitat amb la decisió del proveïdor de la informació (un altre Estat membre), obrirà el procediment perquè es faci l’intercanvi de la informació.

L’accés directe a l’Europol és un avanç, però no és suficient. És impensable que davant un fenomen delictiu globalitzat i interrelacionat com el que ens enfrontem, les policies autonòmiques no comptin amb funcionaris d’enllaç a l’Europol i puguin col·laborar directament amb els seus tres centres d’especialització.