Independentisme i col·laboració antiterrorista

Espanya vigila de forma «permanent» tots els gihadistes amb perfil «perillós». Així titulava un diari nacional una informació publicada el juny passat, just dos mesos abans de l'atemptat de Barcelona. Evidentment el titular no es corresponia amb la realitat, ja que resulta impossible una tasca semblant en una societat democràtica que no compta amb el marc legal ni els recursos tant materials com humans per poder fer-ho. L'enquadrament del mitjà evocava el que altres han anat reproduint a l'utilitzar l'absència d'atemptats a Espanya des de l'11-M com el principal i gairebé únic indicador de l'eficàcia policial.

Aquesta era una simplificació injusta, ja que l'acreditada excel·lència professional del servei d'intel·ligència i de les forces i els cossos de seguretat, tant les dependents del Govern com les policies autonòmiques, no es mesura exclusivament per la detecció d'atemptats que, en ocasions, acaben materialitzant-se. El professional pot equivocar-se, però el triomf i el fracàs de les investigacions policials depenen en última instància tant del factor humà com d'altres variables polítiques, organitzatives i socials que a vegades s'escapen del control dels que directament s'enfronten a una amenaça tan complexa. La coordinació entre els Mossos, el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil en un context polític marcat pels desitjos rupturistes del Govern català n'és una.

El mateix dia de l'atemptat es va reunir hores abans que es produís la taula d'avaluació de l'amenaça terrorista que setmanalment congrega els responsables policials i del servei d'intel·ligència. Els representants de la policia autonòmica catalana no van traslladar cap informació que fes pensar en l'atemptat que es materialitzaria al cap d'unes hores. L'explosió a Alcanar que s'havia produït hores abans no va ser interpretada com un indici del que aviat passaria. Sis ulls hi veuen més que dos, i l'àmplia experiència antiterrorista de cossos com Policia i Guàrdia Civil podria haver contribuït a evitar la inèrcia que va impedir associar l'explosió amb un possible atemptat.

Les identitats dels terroristes morts es van difondre abans a través de les xarxes socials que entre cossos policials obligats a col·laborar en la lluita contra una amenaça terrorista tan perillosa. Va haver de transcórrer un dia perquè finalment s'imposés la raó i es vencessin els conflictes d'interessos institucionals i polítics, cosa que va fer possible que als registres hi fossin presents representants de tots els cossos. Són evidents els aspectes encomiables de l'actuació dels Mossos que van aconseguir neutralitzar cinc dels terroristes, però també és òbvia, i preocupant, la politització que han fet algunes autoritats de la seva feina en el seu afany per presentar-los com una mena de 'policia d'Estat' que avali les aspiracions sobiranistes. Ja està aprovada la integració dels Mossos al Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) i l'estudi de la incorporació de la policia catalana al sistema d'intercanvi d'informació policial europea d'Europol.

Marcs normatius i operatius adequats

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La intel·ligència és un bé preat que les agències de seguretat només comparteixen si hi ha marcs normatius i operatius adequats per als quals es requereixen condicions polítiques apropiades. L'àmbit generador de competència institucional en què habitualment desenvolupen la seva tasca les diferents policies no es veu afavorit, lògicament, per un procés de ruptura com el que propugna el Govern català. Evidentment, per més que el president Puigdemont titlli de “miserable” barrejar terrorisme i independentisme, aquest últim té una influència directa en la seguretat enfront del terror gihadista.

Sense cap dubte, aquest procés perjudica la imprescindible col·laboració policial i obstaculitza els mecanismes amb què es pretén millorar-la. Es perjudica així l'eficàcia en la lluita conjunta contra el gihadisme, i s'augmenta el risc d'atemptats que poden portar a terme radicals difícils de detectar sense l'adequada cooperació i coordinació policials.