Anar al contingut

L'ATEMPTAT A BARCELONA

Resistència sense lideratge, el nou terror

Resistència sense lideratge, el nou terror

Xavier Casals

La fórmula, sorgida en la ultradreta nord-americana, ha donat lloc a un terrorisme difícil de preveure i desarticular i amb gran capacitat destructora

Els actuals atemptats gihadistes a Occident els cometen individus (els anomenats llops solitaris) o cèl·lules reduïdes que actuen de manera autònoma en nom d'una entitat, com podria ser el cas de Barcelona. Això minimitza riscos de detecció policial (no hi ha cadenes clares de comandament darrere els autors que portin a organitzacions), atorga gran marge de maniobra als terroristes i permet perpetrar accions mortíferes 'low cost' en qualsevol lloc. Paradoxalment, aquesta estratègia coneguda com a "resistència sense lideratge" la van desenvolupar originalment ultradretans nord-americans supremacistes o oposats a un Estat denunciat com a opressor.

El seu embrió, segons l'historiador Jeffrey Kaplan, va radicar en el minúscul Front d'Alliberament Nacional Socialista. Constituït el 1974, va voler contrarestar l'ascendent de la “nova esquerra” i els seus grups armats en campus universitaris. Així, va intentar imitar les guerrilles urbanes d'esquerra i va considerar que les accions contra l'Estat les havia de promoure una reduïda avantguarda activa. No obstant, només quatre dels seus 43 membres van perpetrar actes individuals violents irrellevants i el grup va acabar el seu camí al ser assassinat el 1975 el seu líder, Joseph Tommasi. Però per Kaplan va plasmar per primera vegada el concepte de “resistència sense lideratge” sense rebre aquest nom.  

Van contribuir a popularitzar aquesta estratègia novel·les com 'Hunter', de William L. Pierce, que narra l'actuació d'un llop solitari

L'amenaça més perillosa

A principis dels 80 un altre col·lectiu supremacista i antisemita violent va marcar una fita en la radicalització de la ultradreta: La Germandat Silenciosa, també anomenada L'Orde. Liderada per Robert J. Mathews, va efectuar els seus crims amb individus o cèl·lules que -segons un exmembre- havien de fer els “esforços de resistència […] que se sentin capaços d'instituir”. Per l'FBI, va ser l'amenaça terrorista interna més perillosa, desarticulada al morir Mathews el 1984 en un enfrontament.

Els sectors extremistes impactats per la seva acció van ser galvanitzats pel que -als seus ulls- van esdevenir successives ofenses d'un Estat opressor: el 1989 es va celebrar un judici per sedició a Arkansas contra figures prominents de la ultradreta; el 1992 l'FBI va matar en un enfrontament la dona i el fill d'un radical, Randy Weaver; i el 1993 les tropes federals van assaltar un ranxo de la secta d'Adventistes del Setè Dia a Waco (Texas) amb 80 morts. En aquest marc, adverteix Kaplan, es va difondre el concepte de “resistència sense lideratge”, que el supremacista Louis R. Beam ja havia plasmat el 1983. Aquest va adoptar les tesis que un coronel d'intel·ligència -Ulius Louis Amoss- va concebre el 1962 per lluitar amb guerrilles davant una eventual invasió comunista dels EUA. D'aquesta manera, va argüir que s'havia de combatre amb iniciatives individuals o “cèl·lules fantasma” alienes a organitzacions, sempre infiltrables. 

Antoni Gutiérrez-Rubí

Assessor de comunicació

Suport literari

Van contribuir a popularitzar aquesta estratègia novel·les com 'Hunter' (Caçador, 1989), de William L. Pierce, que narra l'actuació d'un “llop solitari”. Aparentment la van adoptar activistes d'aquest espectre polític, encara que és difícil establir fins a quin punt ho van fer conscientment. Ho reflecteixen casos com els de Timothy McVeigh a l'atemptar el 1995 contra l'edifici del Govern Federal Oklahoma i matar 168 persones (en resposta “a l'atac nord-americà contra un edifici governamental a Sèrbia, l'Iraq o altres nacions”) o el del noruec Anders Behring Breivik, autor de la massacre d'Utoya el 2011 amb 69 morts de joves socialistes.

No obstant, el criminòleg Travis Morris remarca que també ho van fer dues organitzacions d'extrema esquerra: el Front d'Alliberament de la Terra i el Front d'Alliberament Animal. Finalment, l'hauria incorporat el gihadisme possiblement a través d'Abu-Mussab al-Suri el 2005, i la va assuminr Al-Qaida primer i després l'ISIS.  

En suma, la “resistència sense lideratge” sorgida en la ultradreta nord-americana ha sigut àmpliament difosa i assumida per diversos antagonistes conformant un terrorisme difícil de preveure i desarticular, amb gran capacitat destructora.