Espanya diferent i petroli turístic

2
Es llegeix en minuts
Espanya diferent i petroli turístic

JORDI COTRINA

Els mercats, en el 10è aniversari –8 d’agost– de l’inici de la gran recessió, contenen la respiració davant les bravates del líder nord-coreà, Kim Jong-un, i les respostes, pujades de to, del president dels Estats Units, Donald Trump. Jonathan Freedland, prestigiós analista de 'The Guardian', escriu que «Trump ens ha portat a un pas de la guerra nuclear» i es pregunta «¿podran aturar-lo?», mentre recorda que tots els seus predecessors que van protagonitzar crisis nuclears van saber controlar-les.

Espanya, mentrestant, assisteix perplexa a l’aparició del 'borrokisme', 'turistiperplex' i estrambòtic debat sobre les bondats i els «perills» del sector. Els actors i els arguments són ara diferents, però el debat ja va sorgir en l’època –anys 60 del segle XX– en què Manuel Fraga, llavors ministre de Francisco Franco, va popularitzar l’eslògan 'España es diferente'. Era el reclam utilitzat per atraure els turistes i els seus diners a un país endarrerit i sotmès a una dictadura en què molts dels seus capitostos temien el que podia portar, de llibertat i apertura –i, en efecte, així va ser–, el turisme.

A  Espanya –i per tant a Catalunya–, el turisme va ser la primera finestra que es va obrir a la llibertat i, a més, amb el pas dels anys es va convertir en un dels grans motors econòmics del país, sobretot amb la seva eclosió després de la consolidació de la democràcia i l’entrada a la Comunitat Europea. El turisme, un sector que aporta uns ingressos d’uns 125.000 milions d’euros –el 12% del PIB–, és el petroli espanyol. Espanya, segons dades d’Exceltur, associació que agrupa una trentena de grans empreses del sector turístic, ingressa per turisme 40.000 milions d’euros anuals del que obté l’Aràbia Saudita per la venda de petroli. En termes per càpita, els ingressos saudites són superiors per la menor població del país, però les xifres són les que són.

Grans atractius

Notícies relacionades

Espanya, per fortuna, fa temps que va deixar de «ser diferent», en el sentit del reclam publicitari del Fraga franquista. Ara, un dels seus grans atractius –a més d’unes infraestructures espectaculars, úniques a Europa– és ser un país dels més desenvolupats del continent, que ofereix bon clima, bons preus i que, a més, gaudeix –diguin el que diguin radicals de qualsevol signe– d’un Estat del benestar envejable, que també se sosté gràcies a l’activitat turística, interna i externa.

La meitat dels ingressos procedents del turisme, uns 60.000 milions d’euros –segons dades facilitades pel Banc d’Espanya–, els generen els turistes estrangers. Sense ells el dèficit de la balança de pagaments seria inassumible. El turisme, és cert, pot generar alguns excessos, que es poden corregir, sense arribar al «borrokisme turístic». Hi ha hagut queixes, però ningú recorda campanyes antituristes a París o Nova York, per citar dos exemples. Espanya va ser diferent, però els grans èxits van arribar amb aquesta «normalitat» que alguns somien liquidar. Mentrestant, tots pendents de Trump i del boig nord-coreà. 

Temes:

Turisme