Les vacances dels polítics

Soc una gran defensora de les vacances. Fins i tot de les meves, tot i que de vegades no ho sembli… Penso que són un dret, sense matisos, davant el que un dia va semblar que insinuava Cristina Cifuentes

quan va explicar que ella es quedava a l’agost a Madrid perquè considerava que descansar era una alternativa, no una obligació. No obstant, i sempre garantint la pausa laboral per a tothom, si jo fos responsable d’estratègia política d’algun partit, faria torns clarament diferenciats per tenir sempre algun dels meus dirigents en disposició de sortir a tractar assumptes d’actualitat, fins i tot els pitjors dies d’agost. Que no facin festa tots alhora, vaja. I dic això no només perquè egoistament necessito tenir entrevistats en un programa d’actualitat que dura tres hores, sinó perquè habitualment a l’estiu no són els que hi són i no hi són els que són.

A veure. Fa setmanes que hi ha aturades parcials a l’aeroport del Prat, a Barcelona. El Govern ha reaccionat tard. ¿On és el ministre de Foment? ¿Íñigo de la Serna pot i, sobretot, ha de continuar desaparegut en combat quan un conflicte laboral està causant esperes de fins a sis hores per als viatgers? Segons la meva opinió, seria més adequat posar-se mans a l’obra. Com més aviat es resolgui, millor per a totthom.

Hi ha més exemples. En aquest mateix aeroport, s’han personat aquests dies representants de l’Assemblea Nacional Catalana per repartir fullets en els quals culpen l’Estat del caos. Dirigents del PP i fins i tot ministres han lamentat alguna vegada la seva falta de reflexos per donar resposta a les iniciatives que adopten els independentistes. ¿Qui ha sortit a intentar contrarestar aquest missatge? El president de Noves Generacions, que era l’únic que tenia agenda les hores posteriors al repartiment del fullet. Després –a partir del setembre– se’ls omplirà la boca, com abans de l’agost, dient que ells representen els interessos dels catalans no independentistes.

Amb els atacs al turisme ha passat el mateix. Hem vist portades alarmants a la premsa britànica i alemanya. ¿On són la secretària d’Estat o el ministre? ¿Algun vicesecretari del PP, potser? ¿I els responsables d’aquell organisme que es va crear sota el nom de Marca Espanya? ¿Ningú hi té res a dir? Sí. Dirigents de segona fila que, lluny de llançar missatges de tranquil·litat, surten per alimentar la inquietud del turista parlant de terrorisme de carrer.

L’absència de Colau

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

L’absència de ColauEn aquest mateix sentit, m’ha sorprès l’absència d’Ada Colau de la comissió extraordinària de l’Ajuntament de Barcelona. Probablement, pretenia acompanyar de fets la seva teoria que els atacs al turisme són una anècdota que no s’ha de magnificar, però tenint en compte el que està passant… De fet, sí que hi era Cristina Cifuentes, sense vacances, aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid per carregar contra la «tebior» de Colau.

S’ha de descansar, sens dubte. Però no hauria pensat mai que veuríem abans Mariano Rajoy amb lumbago donant-ho tot davant la premsa que ministres i dirigents concernits directament per les notícies d’actualitat desapareguts en combat. Per cert,  ¿algú ja ha vist per les platges d’Espanya l’avioneta d’Hazte Oír? No és que la trobi a faltar, però, per la contundència del seu discurs, no hauria pensat mai que els membres d’aquesta organització també preferien anar d’estiueig abans que castigar-nos amb la llauna dels penis i les vulves.