¿Per què Rufián no vol que fem fora Rajoy?

L’independentisme català tenia un discurs rodó fins que va arribar Podem. 

«Espanya és irreformable», deien. «A Espanya governa un partit fundat per ministres de la dictadura», recordaven amb encert. «La gent a Espanya no vol canvi», repetien fins i tot, oblidant que el 15-M comença a Madrid. «Els partits espanyols no entenen Catalunya i ens maltracten», explicaven als mítings… i tenien bastanta raó. «Per això, no queda cap més remei: ens en hem d’anar», deien, tancant així un cercle argumental pràcticament perfecte.

El problema sorgeix cap al maig del 2014, quan, de sobte, passa alguna cosa a les eleccions europees. En un terratrèmol polític sense precedents, el poble espanyol (i també el poble català) diu alt i clar que Espanya sí que pot canviar. De sobte apareix Podem -que més tard es va convertir en Units Podem i les seves confluències- i aquell cercle argumental perfecte de l’independentisme català deixa de ser tan perfecte.

El dret a decidir

No només es demostra que hi pot haver canvi a Espanya, és que a més i, per primera vegada en la nostra democràcia, hi ha una força d’àmbit estatal que reconeix valentament el dret a decidir que té el poble català i que ho fa des de la fraternitat. Una força política que guanya les eleccions generals (dues vegades) a Catalunya mentre és segona força a Madrid.

Això explica per què a una força política progressista com ERC li ha agradat tan poc una enquesta del CIS que diu que estem més a prop de fer fora Mariano Rajoy de la Moncloa. Això explica per què ERC insisteix públicament que construir una moció de censura i un govern alternatiu al PP és impossible, encara que Rajoy tingui 170 vots lligats al Congrés i 180 sense lligar.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Perquè el cercle argumental de l’independentisme català segueixi sent perfecte, fa falta que Rajoy sigui invencible i Espanya irreformable. Si això falla, el cercle es trenca. Per això, quan Gabriel Rufián, a qui respecto i admiro, diu en una entrevista que «a Pablo Iglesias no li va bé el que passa a Catalunya», el que realment vol dir és que (en el sentit electoral i discursiu) a ell no li va bé la possibilitat que hi hagi un canvi a Espanya.

No obstant, Rufián sap que -encara que pugui ser negatiu electoralment per al seu partit- el canvi a Espanya no només és possible, sinó que a més ens acosta al futur més decent i més just que em consta que ell (com nosaltres) desitja per a Catalunya.