Tinder no és per a mi o la cultura de la violació

Imagina que t’acabes de divorciar i totes les teves amigues segueixen en parella. O acabes d’arribar a viure a una ciutat nova. Arriba divendres i et veus sola a casa, amb la sèrie de torn, el pot de gelat i la teva depressió. I sense ningú amb qui sortir. O estàs de viatge en una ciutat que no coneixes i et ve de gust quedar amb algú per prendre una copa. I llavors, recorres a Tinder.

     Aviat descobriries, estimada amiga romàntica i somiadora, que Tinder no és per a tu. Que així, d’entrada, no t’agrada rebre fotos de titoles si no les has sol·licitat. Que el fet que un desconegut et pregunti «en una escala de l’1 al 10, ¿quant t’agrada el sexe?» o «¿quina talla de sostenidor uses?» et posa nerviosa. O que et mosqueja que algú t’escrigui «vull menjar-te aquests morrets sensuals, morenassa» quan ets castanya clara i tens els llavis més aviat fins. 

  

 Per no parlar de la gent que t’insulta quan, després d’haver fet 'matx' i d’haver parlat una estoneta, li dius educadament que no et ve de gust quedar. Llavors ell t’escriu: «K t’has cregut puta grassa creguda de merda» (textual). I tu li dius: «Fins després, Lucas». «Fins després, Lucas» en anglès s’escriu «'Bye, Felipe'»: No és perquè el pesat allà sigui Felipe i no Lucas, sinó perquè és la versió masculina del despectiu 'bye, Felicia'.

     

'Bye Felip'e és un compte d’Instagram que publica els missatges més grollers i/o amenaçants que centenars de dones reben per Tinder i altres app. Els missatges fan autèntica por, però no ens agafen per sorpresa a les que alguna vegada hem entrat en webs i 'apps' de cites.

   

 Per aquesta raó s’ha creat també Patook, que ve a ser la versió carrinclona de Tinder. Com Tinder, permet fer lliscar perfils a la dreta o a l’esquerra, segons el nostre interès. El que fa diferent Patook és el seu algoritme d’intel·ligència artificial. Hi han inserit milions de missatges obscens i de frases recollides de les zones més profundes de la xarxa. Si els detecta, o troba una foto obscena, bloqueja l’usuari. També bloqueja si l’usuari assetja dones mitjançant missatges massius 'copy-paste' o assetja insistentment una sola dona amb missatges continus.

   

 Com ja he explicat alguna vegada, visc a sobre d’un 'sex shop' on treballen algunes dones que a vegades se’n van al llit amb homes a canvi de diners. És principi, el que ofereixen són balls privats ('lap dance'), però l’acord pot arribar a més si ell i ella ho pacten. Quan he baixat al 'sex shop' a comprar condons o un consolador, de seguida he rebut ofertes. M’han arribat a oferir 500 euros. A mi, una dona vulgar que ronda els 50 anys. Tinc clar, per tant, que si vull sexe amb un total desconegut, puc cobrar per això. Si tants homes em veuen clarament com a mercaderia, ¿què els fa creure que estic disposada a cedir-los-la gratis, perquè sí? Potser la vella dita que diu: «A sobre de puta, hi poso el llit».

Per descomptat, un home en un bar no em pot ensenyar el seu aparell o preguntar-me si em ve de gust follar sense venir a tomb. Llavors, ¿per què se’ls permet a internet atacar amb imatges i textos obscens? ¿Per què hem arribat a un nivell en què hem hagut de crear una 'app' especial perquè a les dones no ens assetgin en una pàgina web o una aplicació de cites?

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

     

Vivim en una societat que excusa i tolera la violència sexual. Que l’accepta i la normalitza. Hem de començar a actuar d’una altra manera, a parlar d’una altra manera i, sobretot, a pensar d’una altra manera quan es tracta d’una cosa tan greu i tan endèmica com la violència sexual.