Morir amb dignitat

La mort de Luís de Marcos, el malalt d’esclerosi múltiple que va lluitar intrèpidament perquè es legalitzés l’eutanàsia a Espanya i que va defensar el seu dret a morir dignament, torna a posar sobre la taula un assumpte espinós i de gran profunditat moral que ja es va discutir, a través de la iniciativa fallida de Podem, i que ha tornat a ser notícia amb l’aprovació, per àmplia majoria, d’una proposta del Parlament de Catalunya per elevar al Congrés la despenalització de l’eutanàsia i del suïcidi assistit.

Certament existeix la llei d’autonomia del pacient i, en determinades comunitats, el testament vital permet l’atenuació de l’obstinació terapèutica en pacients terminals, més enllà de les cures pal·liatives i de la sedació, però l’assumpció responsable i conscient d’una actitud proactiva per acabar amb la vida és una assignatura pendent que ha de ser assumida per l’Administració. En una societat moderna, és un símptoma de civilització i respecte envers l’ésser humà que, a més a més, a Espanya compta amb un ampli suport popular segons les enquestes. 

Etimològicament, eutanàsia significa «bona mort». Regulada de manera adequada i amb totes les prevencions legals possibles, ens parla de l’afecció a la vida plena, de la dignitat amb què s’hauria d’encarar un trànsit final per a totes aquelles persones que simplement, i en condicions doloroses i irreversibles, només volen acabar amb un patiment inútil.