Trump deshonra la presidència

El (pen)últim episodi d’aquesta casa dels embolics en què Donald Trump ha convertit la Casa Blanca és la destitució d’Anthony Scaramucci amb prou feines deu dies després de ser nomenat director de comunicacions del president nord-americà. Scaramucci es va treballar el seu propi destí amb una diatriba d’insults contra l’excap de gabinet Reince Priebus que feia avergonyir, i el seu cap és el preu que s’ha cobrat John Kelly, el nou cap de gabinet del president. Kelly marca ara aparentment el pas a l’Ala Oest. Això tampoc significa res, com bé saben, per esmentar només un parell de noms, Steve Bannon (que sobreviu a costa d’adoptar un perfil molt baix) i Jarod Kushner, el gendre guadinesc en la seva ascendència sobre el president. Perquè, de fet, l’únic que té influència sobre Trump és Trump mateix, desfermat a Twitter, més outsider de Washington que mai, desconnectat de la realitat política que l’envolta i incapaç de dotar amb el més mínim sentit de la dignitat el càrrec que ostenta.

En els pocs mesos que fa que és a la presidència, Trump ha demostrat amb comoditat que és incapaç d’exercir la presidència tant en el fons com en la forma. En el fons, no té la talla intel·lectual ni política necessàries, la qual cosa s’agreuja encara més per la seva incapacitat de teixir complicitats fins i tot en el seu propi partit, com demostra el seu fracàs per enderrocar l’Obamacare. Però en les formes Trump també és una deshonra per a la institució que representa i per a tot el país, amb els seus insults a Twitter, les seves crítiques contra els seus propis col·laboradors (l’últim, el fiscal general, Jeff Sessions) i la seva incapacitat per diferenciar entre assumptes privats i públics. Tot plegat, enmig de l’escàndol del Russiagate, que ahir va viure un nou episodi amb una exclusiva de The Washington Post que desvela que va ser Trump mateix qui va dictar el comunicat fals sobre la reunió del seu fill amb una advocada russa durant la campanya electoral. A mesura que, gràcies a la feina de la premsa, afloren més detalls, les relacions de Rússia amb el magnat, les seves sortides de to i el caos a la Casa Blanca augmenten, en una mena de vasos comunicants que s’intueix més causal que casual. Trump està resultant ser molt pitjor del que s’augurava després de la seva victòria electoral. Cada dia que passa es confirma el desastre que ja és el president.