Feina: quantitat i qualitat

No es pot negar que els números de l'enquesta de població activa (EPA) del segon trimestre són contundents i positius: l’atur ha registrat una caiguda rècord en el segon trimestre i ha situat la xifra de desocupats per sota dels quatre milions de persones. Les xifres són un compendi de rècords: el descens trimestral de la desocupació (340.700 persones) és el més alt de la sèrie històrica, iniciada el 1964; el nombre absolut d’aturats (3.914.300) i la taxa de desocupació (17,22%) són els més baixos des del quart trimestre del 2008; els últims 12 mesos, l’ocupació ha crescut en 512.300 persones, dada que suposa una taxa anual del 2,80%; el nombre total d’ocupats es va situar a finals del mes de juny en 18.813.300, el nivell més alt des del tercer trimestre del 2010...

Basant-se en aquestes xifres, el Govern va mostrar ahir la seva satisfacció per l’evolució de l’ocupació a Espanya. Però malgrat el retrat que mostren les xifres, la situació de la feina a Espanya dista de ser idíl·lica. La gran majoria dels llocs de treball que s’han creat són estacionals (vinculats al turisme i al sector serveis en la temporada estiuenca), per períodes de temps molt curts i salaris molt baixos. Són, com denunciaven ahir l’oposició i els sindicats, feines precàries que  mostren que el model productiu espanyol se centra en serveis d’escàs valor afegit, una alta temporalitat i uns salaris molt baixos que fan que les cotitzacions a la Seguretat Social se’n ressentin.

Sens dubte, és una bona notícia que l’atur se situï per sota dels quatre milions, però el Govern ­faria bé de no caure en eu­fòries exagerades ni en un excés d’opti­misme. El ­model productiu espanyol necessita un ­canvi de paradigma per treure’l del cicle de precarietat amb què, almenys en les grans xifres macro, s’està sortint de la crisi. Ahir, davant la Comissió d’Economia del Congrés, el ministre d’Economia, Luis de Guindos, va esmentar la possibilitat que aquest any ­l’economia espanyola experimenti un creixement superior al de l’any passat, que va ser del 3,2%. Però el repte és que aquesta ­recuperació també l’experimentin la ­majoria dels espanyols. Amb feines pre­càries, d’alta temporalitat i escàs salari ni es crea prosperitat ni es poden afrontar reptes com salvar el sistema públic de pensions.