LLARG TERMINI

Espanya, país de totxo

El pla de carreteres de Rajoy i la resurrecció de Metrovacesa ens tornen al passat

2
Es llegeix en minuts

És com tenir un déjà vu una dècada després. Mariano Rajoy va reunir divendres els grans del totxo Florentino Pérez, d’ACS, Esther Alcocer Koplowitz, de FCC, i els consellers delegats de Ferrovial i OHL, Iñigo Meirás i Tomás García Madrid, entre altres, per anunciar una pluja de 5.000 milions d’euros per construir carreteres a Espanya. Torna l’obra pública amb un sistema públic-privat, és a dir, primer avancen els diners les constructores i després el Govern els va tornant l’avançament en 30 anys a mesura que es vagin usant les vies. 

    

La fórmula permet no incrementar el dèficit aquest any ni el següent (el Govern es compromet a pagar en el futur, no ara) i donar aire a les empreses que amb els paperets de futur pagament que els donaran l’Estat i el Banc Europeu d’Inversions (BEI) amb el segell del pla europeu Juncker podran obtenir finançament bancari. 

    

La notícia suposa un revulsiu important per als líders de l’obra pública a Espanya, ACS, OHL, Ferrovial i FCC, després d’un any en què les adjudicacions es van retallar a 1.323 milions, davant els 2.355 milions del 2015, per la necessitat de complir l’objectiu de dèficit.

    

En la teoria keynesiana, el retorn de l’obra pública és positiu perquè suposa insuflar vida a l’economia generant creació d’ocupació. De fet, durant tota la crisi els detractors de l’austericidi han defensat la necessitat d’una espècie de pla Marshall europeu.

    

El que no contempla la teoria econòmica clàssica de l’estímul econòmic són les «disfuncions» que s’han produït a Espanya. Els noms dels grans del totxo que s’han fotografiat amb Rajoy són els mateixos que apareixen en la majoria dels sumaris de casos de corrupció que afecten els partits polítics a Espanya. El finançament irregular de formacions polítiques, especialment el PP, a canvi d’adjudicació d’obra pública, ha sigut la pràctica habitual en un país que s’ha excedit en la inversió en infraestructures. El llegat d’autopistes radials en fallida, aeroports buits i quilòmetres d’AVE que mai seran rendibles no seria del gust de John Maynard Keynes per més que hagués generat ocupació.

Notícies relacionades

    

La resurrecció de Metrovacesa de la mà dels bancs creditors, que pretenen treure-la a borsa el 2018, torna a agitar fantasmes. El sector de la construcció i l’immobiliari, en la seva justa mesura, són necessaris en l’economia, perquè fan falta carreteres ben mantingudes i pisos per viure. Però l’ombra de la connivència del poder polític amb aquests dos sectors encara és allargada. I ningú ha assumit les conseqüències. Per això hi ha fotos que generen irritació cutània.