Menys manters, més dignitat

Encara que és difícil de calcular amb precisió, la xifra de manters a Barcelona es va duplicar en el primer any del govern d’Ada Colau. Es va passar d’uns 400 a uns 800, localitzats en diferents punts de la ciutat, però principalment al passeig de Joan de Borbó, a la Barceloneta. L’augment  va ser degut en part a la inicial permissivitat municipal, que va derivar en una política més dura arran de l’agressió d’un venedor ambulant a un agent de la Guàrdia Urbana, el maig del 2016. Al juliol, l’operació policial es va intensificar amb el desallotjament dels manters i la instal·lació, per sorpresa, d’una pista de skate al passeig. La detenció d’un venedor i l’ingrés d’aquest al CIE va posar l’alcaldia en una situació contradictòria que va culminar amb la protesta davant l’alcaldessa en un acte a favor dels refugiats. 

    

La mateixa essència de Barcelona en Comú i la seva sensibilitat envers els més desprotegits es combinava amb una necessària presència policial, i amb les protestes tant dels manters i de les entitats que els recolzen, com de la Guàrdia Urbana i dels sectors del comerç afectats. 

  

 Davant d’aquesta situació certament difícil de gestionar, l’ajuntament es va proposar augmentar els dispositius d’inserció social, la regularització dels venedors i les campanyes d’apaivagament i mediació entre les parts, amb la idea que ha expressat el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello: «Creiem que la bona línia és mostrar que el que és il·legal pot ser legal». Abordar el problema, més enllà de la pressió policial, amb plans d’ocupació, creació de cooperatives i agilització dels tràmits burocràtics per beneficiar un col·lectiu amb la tragèdia a la seva pell, sense pertorbar la convivència ciutadana. 

  

Notícies relacionades

Barcelona es compromet a un estiu amb menys manters

Illa, malgrat Sánchez

 Des de l’estiu passat, 170 persones procedents de la venda ambulant han sigut ateses en el Pla d’Assentaments Irregulars, i 54 han participat en programes d’inserció 

laboral. La cooperativa DiomCoop agrupa 15 socis senegalesos que ja venen productes de comerç just i artesania de manera legal, per mostrar –com ha declarat el seu portaveu– que «darrere de la manta hi ha molta dignitat». Si s’aconsegueixen els objectius perseguits no només hi haurà menys il·legalitat i menys conflictivitat als carrers, sinó més futur per a un col·lectiu que viu en la precarietat.