07 d’abr 2020

Anar al contingut
Paulinho celebra amb Zou Zheng el gol que ha classificat el Guangzhou xinès per jugar contra el Barça la semifinal del Mundial de Clubs.

REUTERS / THOMAS PETER

El desconcertant perfil de Paulinho

Albert Guasch

Paulinho està jugant bé amb el Brasil. No va funcionar al Tottenham. Es veu que a la Xina compleix les expectatives creades quan li van oferir el dineral que rep cada mes.

Paulinho és un futbolista d’àrea a àrea, més interessat a travessar el camp al galop i rasurar l’herba al seu pas que per tocar i guardar la posició. Més de Luis Enrique que de Guardiola.

Si és el perfil de jugador que els experts de l’àrea tècnica consideren que es necessita al mig camp, haurem de convenir que, malgrat que a uns quants ens sorprengui aquest interès pel brasiler, no els guanyem en hores d’estudi i anàlisi de la plantilla actual. Ni tampoc hem parlat, com ells deuen haver fet, amb Ernesto Valverde sobre les seves aspiracions en el joc.

Ara bé, hi ha un legítim desconcert entre molts aficionats al revelar-se que Paulinho no és una mera especulació estiuenca de la famolenca premsa esportiva. Paulinho no s’assembla gaire al creatiu Ceballos, que ha resolt el seu dilema en favor de la samarreta blanca en lloc de la blaugrana. Deu tenir les seves raons.

Paulinho no s’assembla tampoc a Verratti, jugador de passar l’escombra però amb gràcia en el toc que, excepte un gir brusc, seguirà al PSG la temporada que ve. Llavors, si només s’espera una incorporació a la medul·lar, ¿què busca exactament la secretaria tècnica? ¿quin és el perfil? ¿Futbolista d’arribada, de posició o de contenció? Vital aclarir-ho, perquè el nou veí de taquilla del trident ha de tenir, segons vam dir, estirp de titular. La banqueta ja es va omplir l’estiu passat.

L'ASSUMPTE DE LA IL·LUSIÓ

Sorprèn també l’edat. Paulinho voreja els 29 anys. Un contrast amb el rejoveniment del Madrid. A alguns els vindrà al cap l’aposta milionària i alhora fallida per Arda Turan. A l’edat del brasiler va aparèixer el turc. La seva pèrdua de valor, si no hi ha una oferta sorprenent que costa d’anticipar, resulta incontestable als dos anys de l’operació. Falta poc per voler-nos-en estalviar simplement la fitxa, com amb Mathieu.

S’entén la il·lusió de Paulinho per venir. No sembla, en canvi, que sigui el fitxatge que il·lusioni la parròquia que va prometre Josep Maria Bartomeu, tot i les seves inqüestionables qualitats. Té, per exemple, un xut llunyà increïble.

Falta temps per tancar-se el termini de les contractacions. No toca encara agitar el desassossec. Just ara sembla moure’s amb dinamisme el mercat. Ja arribaran les fitxes blaugranes. Però abans que res aniria bé saber de quin caràcter és el centrecampista que volem.