tu i jo som tres
La mirada d'Unai
Unai Canela, amb el seu pare, Andoni, a Namíbia, en el programa ’Espíritu salvaje’, de Cuatro. /
Ha merescut molt poca atenció (el 5,8% de quota de pantalla) l'estrena de l'aventura de la família Canela-Margarit, que fa la volta al món buscant els animals en més perill d'extinció (Espíritu salvaje, Cuatro). És una dada lamentable. Sobre el mateix tema aquest grup familiar han rodat una pel·lícula que ha merescut ser nominada als premis Goya. És a dir, que l'audiència de tele és una altra cosa. Sembla que només hi busquem xafarderies o sorpreses esgarrifoses. ¡Ah! Som el que ens han acostumat. El plus d'aquest treball sobre fauna salvatge és que el veiem a través dels ulls d'Unai, fill d'Andoni i Meritxell, de 13 anys.
La seva mirada, i la seva manera de narrar, és un ingredient atractiu i original. El seu safari per Namíbia, la trobada amb els pocs rinoceronts que s'han salvat dels caçadors furtius i dels comerciants d'ullals, ens proporciona una visió extraordinària. A més a més d'entretingut, té un punt didàctic estimable. Aprenem d'Unai, amb la seva càmera, al costat del pare,que l'únic safari ètic i respectuós és el fotogràfic. A casa ens va venir llavors, de seguida, a la memòria, per contrast, aquell espectacle tan canalla de Miguel Blesa posant amb el seu rifle davant del cadàver d'un hipopòtam al qual acabava de matar. ¡Ah! Qui és depredador, ho és a Caja Madrid i a l'Àfrica.
UNA BANYERA NO ÉS LLOC PER A UN DOFÍ.- Continuem amb la fauna. A Javier Roche (A cara de perro, Cuatro) el volen relegar a la matinada. A la cadena no es fien de les seves gestes. Encara que són amb bona intenció, se l'acusa de fer trampes. En la seva última entrega deia que havia salvat un gos ferit, però sembla que era una simulació, segons l'acusació d'un grup animalista del Baix Cinca.
Notícies relacionadesN'hi ha més. Va estar l'altre dia al Zoo de Barcelona. Deia que pensava acabar amb la mala vida que porten els dofins i el xoudel delfinari.
La veritat és que no calia acabar amb res. Els lectors d'EL PERIÓDICO coneixem ben aquesta situació gràcies a les cròniques i informacions que el company Carles Cols ve publicant. Des de fa temps ja no hi ha espectacle de dofins al Zoo. És una decisió presa i clara: no se'ls pot tenir vivint en una palangana, eufemísticament anomenada delfinari. Potser el problema de Roche és que necessita reinventar-se com una espècie de Capitán Trueno cada setmana. S'ha contagiat amb els mètodes de la teleimpacte.
