A PEU DE CARRER

Armes europees i refugiats

La UE és corresponsable d'una part de la violència que genera fluxos de desplaçats

2
Es llegeix en minuts
Armes europees i refugiats

GEORGE OURFALIAN

Europa no vol refugiats. Però el cert és que tampoc es qüestiona si és d’alguna manera responsable de la situació d’inseguretat que pateixen aquestes persones. No es pregunta si aquest problema pot tenir res a veure amb els conflictes que fan impossible viure amb seguretat als seus països. En l’informe Armes que alimenten conflictes, conflictes dels quals fugen els refugiats, s’intenta donar resposta a aquesta qüestió. El resultat ens diu que des de la Unió Europea s’han exportat armes entre el 2003 i el 2014 per valor d’almenys 120.000 milions d’euros a 212 països de tot el món. D’aquests països, un total de 89 van rebre armes europees i presentaven xifres considerables de persones refugiades i desplaçades, i 63 estaven de forma majoritària en una situació d’inseguretat considerada de conflicte i tensió. És a dir, els governs que actualment tanquen les seves fronteres, amb militars i tancs, a persones que fugen a la recerca d’una vida millor, han venut armament a un elevat nombre de països en els quals la situació d’inseguretat no ho recomanava. 

ARMES PER A PAÏSOS QUE NO MILLOREN

A més a més, cal preguntar-se si les armes europees han pogut generar aquests refugiats que ara rebutgem. És a dir, si l’arribada d’armament europeu a certs contextos inestables pot haver ocasionat una inseguretat encara més gran. La resposta a aquesta pregunta és que els estats membres de la Unió Europea han exportat armes a països en els quals la seva situació de seguretat o bé ha empitjorat o no ha millorat i al mateix temps presenten elevades xifres de refugiats i desplaçats. Es tracta dels principals escenaris de guerra dels últims temps: Síria, l’Afganistan, l’Iraq, Líbia i el Iemen.

Destaca com a regió receptora d’armament europeu el Pròxim Orient, un dels principals focus d’emissió de refugiats i desplaçats de l’última dècada. També reben armes europees –a la vegada que als seus països esclaten conflictes bèl·lics i milions de persones es veuen obligades a fugir de casa seva– una bona part dels principals punts calents de l’Àfrica subsahariana: la República Democràtica del Congo, 

la República Centreafricana, el Sudan, Zimbàbue, Kenya, Etiòpia, Nigèria, Mali, Etiòpia i Mauritània. Fins i tot s’han venut elevats volums d’armes a països que clarament han empitjorat la seva situació pel que fa a seguretat o que tenen un rol determinant en el fet que sigui així a la seva àrea d’influència, com pot ser el cas del Pakistan, la Xina, Turquia o Rússia. 

UN PERFECTE I PERVERS CERCLE VICIÓS

Notícies relacionades

La Unió Europea és corresponsable d’una part de la violència armada que ha generat i genera importants fluxos de persones desplaçades i refugiades. L’actitud dels seus estats membres és, a més a més d’insolidària i il·legal, inconseqüent i inhumana. A l’Europa del segle XXI el negoci de la guerra prima sobre el respecte als drets humans i la pau. Si hi afegim que els que van vendre armes als països dels quals fugen els refugiats són els que ara venen equipaments militars (i armes) per evitar que entrin a Europa, veiem que es tracta d’un perfecte i pervers cercle viciós que ha trobat en l’Europa Fortalesa la gallina dels ous d’or.