28 d’oct 2020

Anar al contingut

Begudes ensucrades: ciència, acció i consciència

Vicente Ortún i Beatriz González López-Valcárcel

Els més antics del lloc deuen recordar com la marca de refrescos més coneguda al món torna a Espanya amb la primera obertura del règim franquista: temps de Concordat, visita d’Eisenhower, pacte amb els EUA, llets en pols i mantega distribuïdes a les escoles públiques. Els uniformats i atractius conductors contrasten amb els escombriaires que ara veiem pels carrers vestits de groc; les flotes de repartidors i la publicitat en tanques posen la nota de color a l’Espanya negra.

En certa forma, per als escolars de l’època la promoció gratuïta del producte als col·legis venia a ser l’equivalent civil a la visita de la VI Flota dels Estats Units. La concentrada indústria de les begudes ensucrades (BA) ha sigut far de la cultura que els EUA han exportat al món, detenta marques globals icòniques i respectades, patrocina Jocs Olímpics, col·labora amb Greenpeace i World Wide Fund... L’aura de prestigi que les envolta fa difícil entendre que s’oposin al coneixement científic independent i que se les associï amb un cigarret líquid.

La majoria d’efectes negatius derivats de l’obesitat els suporten els mateixos afectats: l’únic cost que imposen a la resta de la societat es deriva del seu increment mitjà del 30% en despesa sanitària. Certament, l’obesitat té diverses causes, entre altres, que els humans no disminuïm la ingesta quan afegim BA. Tampoc les actuacions encaminades a posar remei a l’epidèmia d’obesitat han de passar únicament per l’impost sobre BA, però de la mateixa manera que en la lluita contra l’epidèmia del tabaquisme, l’impost pot acabar sent la intervenció més efectiva.

Catalunya ha seguit el camí de països com Hongria, França, Noruega, el Regne Unit, Sud-àfrica, Mèxic, l’Equador i molts llocs dels Estats Units implantant des del primer de maig del 2017 un impost específic sobre BA (0,08 euros/litre amb més de 5 grams de sucre/litre i 0,12 euros/litre si se superen els 8 grams de sucre/litre) amb diversos trets positius. L’objectiu es compliria amb baixades en el consum, ja que no es tracta d’acontentar Hisenda sinó Sanitat; l’alta sensibilitat del consum de BA al preu més alt apunta en aquesta direcció.

Es tracta d’un impost neutral, ja que la recaptació es pot dedicar a les mesures que necessàriament han d’acompanyar el tribut en la lluita, per exemple, contra l’obesitat infantil, un dels poquíssims aspectes en què Espanya, i Catalunya, no obtenen matrícula d’honor en el quadro mundial d’indicadors de salut i factors de risc. L’impost no destrueix llocs de treball, estimula la innovació en la indústria envers productes més saludables i contribueix a la millora de l’equitat en la mesura que disminueixi l’acusat gradient socioeconòmic en la prevalença d’obesitat (particularment en dones).

Certament se n’ha de valorar l’impacte en el benestar social. L’obesitat no resulta tant d’una feble voluntat individual sinó del fracàs de la voluntat social per enfrontar-se amb els interessos creats allà on el benestar social ho aconselli. La ciència necessita també acció i consciència per ser aplicada.