Editorial

La delinqüència del relloguer de pisos

La plataforma Airbnb ha de revisar els seus filtres per evitar els intrusos que volen fer negoci fraudulents

1
Es llegeix en minuts

Montse Pérez va llogar el seu pis per 950 euros al mes, mentre el seu inquilí obtenia 8.000 euros al mes rellogant-lo. / FERRAN NADEU

C om més maror més abundor per a pillets i delinqüents. L’expressió podria servir perfectament per acostar-nos de manera col·loquial al que està passant últimament en el sector immobiliari de Barcelona, i molt especialment pel que fa als pisos turístics. El cas d’una ciutadana que ha s’hagut de convertir en ocupa de la seva pròpia vivenda per poder recuperar-la il·lustra els greus desajustos del sistema. La seva història s’acosta a l’esperpent si no fos tan dramàticament real. Va llogar un pis de la seva propietat a una persona que al seu torn el va rellogar a través de la plataforma on line Airbnb a un preu que li permetia obtenir una rendibilitat mensual del 500%. Després que se sabés la notícia, diversos propietaris han denunciat ser víctimes del mateix truc, cosa que donaria a entendre que ens trobem davant un frau que aprofita les escletxes legals de la sufocant pressió turística.

Notícies relacionades

Si finalment es confirma l’existència d’aquest tipus de delinqüència del relloguer il·legal, la resposta judicial ha de ser la primera, per localitzar els protagonistes de la trampa, però tampoc l’única. Si en tots els casos coneguts fins ara l’empresa Airbnb apareix al centre de l’equació, com a vehicle necessari de l’abús, algun aclariment hauran de donar els seus directius, –o se’ls haurà d’exigir– més enllà de la inacceptable resposta d’oferir-se a «mediar amb els amfitrions» que han rebut fins ara els afectats. Una empresa d’enorme presència planetària en l’àmbit de la vivenda de lloguer no pot estar mancada de filtres eficaços per desemmascarar l’intrús que es vol aprofitar de la seva potència en el mercat. Contràriament, no podria estranyar-se si se l’acusava de complicitat. 

Coincideixen totes aquestes revelacions amb els resultats de l’últim baròmetre municipal sobre la ciutat, que aporta una novetat. Per primera vegada el turisme encapçala el rànquing de les màximes preocupacions dels barcelonins davant de l’atur i la crisi econòmica, tradicionalment al capdvant d’aquella llista negra. La dada és ben significativa i ens interpel·la a tots. A les autoritats, per gestionar la massificació turística i evitar els processos de gentrificació dels barris, però també a tots els ciutadans, per evitar caure en la inútil turismofòbia que impediria teixir un model de convivència respectuosa entre veïns i visitants.