El tren és creador de paisatges

És un èxit extraordinari que ha estat recollit per Olga Pereda en aquest diari, i també per a periodistes i crítics de tot el món. És realment increïble que una escriptora publiqui una novel·la i dels seu llibre es venguin 20 milions d’exemplars. L’escriptora es diu Paula Hawkins i el títol de la seva novel·la és 'La noia del tren'. Si no m’equivoco l’autora ha publicat una altra novel·la, 'Sota l’aigua', també en català i castellà.

    

Naturalment, no puc pronosticar quin futur espera a Paula Hawkins, però goso pensar que serà sòlid després de superar uns intents juvenils romàntics. L’avui novel·lista d’extraordinari èxit ha dit una frase que em sembla important: «Crec que els escriptors tenim una capacitat per mirar des de fora». 

  

 I de cop penso que també s’ha de tenir en compte una altra capacitat: a més a més de mirar des de fora, cal la capacitat de mirar cap endins. Aquesta capacitat doble la tenim tots, però hi ha escriptors que saben harmonitzar-les. 

    

¡Quin magnífic escenari, un vagó de tren! Ara penso en el meu llarg i lent viatge en tren per arribar a Santander i des de Fontibre seguir tot l’Ebre, amb una bicicleta atrotinada, fins a arribar a l’illa de Buda i mullar-me els peus al Mediterrani. 

    

Potser he explicat alguna vegada que en un viatge en tren nocturn fins a Santander vaig compartir un departament del tren amb un noi que en un moment donat va desenfundar una guitarra i em va dir: «Com que el viatge és llarg i tampoc dormirem, és millor que fem música». 

    

Aquella situació va ser fruit de l’atzar, com és també l’atzar que, en la novel·la, una parada de tren permeti a la protagonista veure una escena inesperada. No n’explicaré les conseqüències. L’atzar és creatiu. Provoca situacions inesperades.

Notícies relacionades

M’ofens, Uclés

¿Repetirà Moreno la majoria?

    

Jo he estat 'trenòfil' i amant de la finestreta. Quina successió de diorames, d’estampes que van passant. Quan baixo del tren em sembla que el món s’ha encongit.