EDITORIAL
Els clamorosos silencis del PP
L'oblit es pot interpretar com el refugi dels testimonis del judici del 'cas Gürtel' per evitar el perjuri davant les declaracions dels acusats
Rato, Acebes, Arenas i Mayor Oreja declaren en el judici de la Gürtel. /
Els dirigents i exdirigents del Partit Popular que desfilen aquests dies pel judici del cas Gürtel pateixen un curiós atac d’amnèsia. En la majoria dels casos no recorden si van cobrar els sobresous que els atribueix la comptabilitat b que portava Luis Bárcenas alhora que neguen que forcessin favors polítics a canvi dels donatius que els arribaven via Francisco Correa. Resulta necessari recordar que els testimonis tenen l’obligació de dir la veritat, una condició que no tenen en un procés judicial els acusats. De manera que en casos com aquests és lògic posar totes les reserves sobre les declaracions dels acusats i creure els testimonis. Però en aquest context, l’oblit és tremendament sospitós ja que pot consistir en una estratègia per no caure en el perjuri.
L’estratègia dels dirigents del PP davant el tribunal que jutja una trama de possible finançament il·legal de la formació xoca de ple amb el discurs que exhibeix el partit davant l’allau d’acusacions contra càrrecs del PP i de les diverses administracions que han gestionat. El silenci en aquest tipus de judicis és sempre inquietant pel que té de possible complicitat amb els acusats. Es pot entendre que una persona com Javier Arenas, que ho ha sigut tot al PP, no recordi el detall d’una conversa amb una persona o amb una altra. Però no explicar per què el seu nom, i el d’altres dirigents, apareix com a receptor als papers de Bárcenas no deixa de ser sorprenent. És una actitud que no es correspon amb la d’una col·laboració amb la justícia que al·leguen permanentment els càrrecs del PP i del Govern en les seves intervencions públiques quan apareix el tema de la corrupció.
Una vegada i una altra, el PP i els seus responsables continuen sense tenir prou credibilitat per diluir les sospites que llancen sobre la seva manera de gestionar el partit els múltiples casos oberts per corrupció contra més de 700 dirigents o càrrecs públics. El simple argument de dir que la justícia no ha deixat d’actuar –cosa que en un Estat de dret és mèrit dels jutges i no del Govern– o l’exhibició dels resultats electorals com a eximent serveix per sortir del pas però no per regenerar la confiança. Entre altres coses, perquè el possible finançament hauria servit per competir electoralment amb avantatge.
