Barcelona i els negrers

La decisió del Ajuntament de Barcelona de retirar l'estàtua de Antonio López situada a la plaça homònima, i de canviar també el nom de la mateixa, ha obert una certa polèmica entre partidaris i contraris a aquesta iniciativa.

Entre els múltiples elements del debat cal destacar-ne dos: 1) l'anunci d'aquesta decisió ha servit per obrir (o reprendre, segons es miri) una discussió sobre l'oportunitat d'utilitzar tant l'espai públic com el nomenclàtor urbà per homenatjar la trajectòria de personatges relacionats amb activitats que avui dia ens semblen moralment reprovables, i (2) la possible vinculació d'Antonio López (i d'altres insignes prohoms de la història de la ciutat) amb el tràfic d'esclaus i amb l'ús de mà d'obra esclava a les seves hisendes antillanes. 

Entre les veus crítiques amb la decisió municipal s'han utilitzat arguments que realcen altres aspectes de la trajectòria vital de López i, singularment, la seva condició de gran empresari barceloní i la seva contribució a la història econòmica de la ciutat, de Catalunya i d'Espanya. S'ha qüestionat també la seva vinculació amb el tràfic negrer i s'ha afirmat que, en tot cas, no va ser l'únic individu de la ciutat relacionat amb aquesta activitat. 

MÉS DE MIG MILIÓ D'AFRICANS

Aquesta última afirmació sembla inqüestionable: nombrosos homes de negoci de Barcelona (i de Catalunya) van participar en alguna de les baules de l'oprobiosa cadena que va servir per traslladar més de mig milió de africans esclavitzats, des de la seva terra natal fins a Cuba (i també al Brasil). I molts ho van fer, a més, en un temps en què aquesta activitat era completament il·legal, a partir del 1820. En aquest sentit, les diverses investigacions de diferents autors, tant passades com recents, no deixen cap mena de dubte. Encara més, tampoc hi ha dubte que Antonio López va estar vinculat al tràfic negrer il·legal: mentre va viure a Santiago de Cuba es va encarregar de rebre nombrosos "partides" d'africans esclavitzats. Els rebiav dels capitans que els portaven des de les costes d'Àfrica per vendre'ls després a l'Illa.

Cuba va ser l'últim territori americà on van arribar africans esclavitzats; ho van fer fins al 1866. I els ports de Barcelona, de Cadis i de Lisboa van ser els últims grans ports negrers d'Europa. Ho van ser, de fet, quan els grans emporis del tràfic al Vell Món (Liverpool, Bristol, Nantes, Bordeus) havien deixat de ser-ho. Ara bé, mentre que en aquestes ciutats portuàries britàniques o franceses existeixen museus o memorials dedicats a explicar als seus actuals habitants aquest aspecte vinculat al seu passat, com a ciutat, no hi ha res semblant a Cadis o a Barcelona. Res. Absolutament res. 

SENSE MEMÒRIA

Encara més, diversos organismes de Nacions Unides han instituït jornades de memòria com el Dia Internacional de Record de les Víctimes de l'Esclavitud i el Tràfic Transatlàntic d'Esclaus (25 de març), el Dia Internacional del Record del Tràfic d'Esclaus i de la seva Abolició (23 d'agost) o el Dia d'Abolició de l'Esclavitud (2 de desembre). Fins on jo conec, no hi ha hagut mai a Barcelona cap tipus de celebració cap d'aquests dies. 

Notícies relacionades

Colau només s'atreveix a posar pedaços de baix cost a la Via Laietana

Barcelona retirarà aquest any l'estàtua del negrer Antonio López

Cal recordar també que si aquell tràfic d'éssers humans cap a Cuba es va mantenir tant de temps va ser perquè hi va haver una alta demanda de mà d'obra a l'illa. Els que compraven aquells homes, dones i nens portats des d'Àfrica els utilitzaven sovint en el treball de la canya de sucre, en unes duríssimes condicions materials de vida i de feina. Molts d'aquells van tornar temps després, a Barcelona, amb els seus cabals acumulats a Cuba. 

Va sent hora, per tant, d'abordar l'anàlisi d'una de les realitats pròpies de la història de la ciutat: la seva vinculació amb l'esclavitud i amb el tràfic atlàntic. I és que Espanya va ser l'últim país europeu a abolir l'esclavitud a les seves colònies. El pròxim mes de setembre es compliran 200 anys de la firma del Tractat mitjançant el qual Espanya declarava il·legal el tràfic d'esclaus i es comprometia a perseguir-lo. ¿Hi ha prevista alguna commemoració d'aquest esdeveniment en una data tan assenyalada? Potser és ara el moment de plantejar-s'ho. Serveixi el debat obert sobre l'estàtua d'Antonio López per abordar assossegadament i rigorosament (però sense prejudicis ni prevencions innecessàries) el coneixement i la divulgació d'aquesta realitat.