Censurats

L’atzar ha volgut que la moció de censura comencés el dia de sant Antoni de Pàdua, autor d’un famós sermonari adreçat als capellans per unificar el seu missatge doctrinari. Antoni podria ser el patró de la premsa simfònica que, des de dies abans de l’inici de la sessió, ja comptava amb l’argumentari de les maldats de la iniciativa de Podem. En aquests dies ho comprovarem, com vam poder veure com Rajoy portava escrita la seva intervenció, passés el que passés.

Però per a molts dels no creients, la moció ha sigut un monument al parlamentarisme, és a dir, a la democràcia. Evidentment, hi ha altres alternatives. Una, el cinisme parlamentari, segons el diccionari, desvergonyiment o obscenitat descarada, aquest que defensa que amb compareixences, comissions o reprovacions ja es compleix. Un exemple serà, com abans, l’anunciada reprovació per part d’Ábalos a Montoro; es quedarà en això, en pur cinisme.

Una altra alternativa és la resignació, el no hi ha alternatives. Això diu l’abans esmentat; si no n’hi ha és perquè el PSOE no està disposat a liderar-la. No obstant, la censura, constitucional, constructiva, però que en cap cas es diu que hagi de triomfar, en vots, era i és una opció legítima. I molt útil.

Gràcies a la moció hem vist un Rajoy poc atrevit, cansat, incapaç de rebatre cap de les gravíssimes acusacions de què ha sigut objecte, lluny d’entendre cap realitat, negant fins i tot la seva. Un Rivera protèsic en l’ajuda al Govern i homeòpata en les seves propostes. I ja se sap, cura la ciència, no l’homeopatia. Un PSOE deambulant, expulsat de la pista pels seus rivals de l’esquerra, en estat constant d’abstinència, com si abstenir-se fos com el colesterol, bo o dolent.

Però abstenir-se ahir, com allò de què acusa Podem, significa avui que Rajoy segueix governant. Abstenir-se ha sigut l’escapatòria dolorosa, un temps mort demanat amb desesperació per haver-se abstingut abans perquè Rajoy pogués fer tot allò de què el portaveu socialista s’ha lamentat.

La moció de censura, un intent potser juvenil i una mica arrogant de Podem, no ha sigut un desfogament, un acte de teatralització frustrat, sinó un esdeveniment polític de primer nivell que ha posat cadascú al seu lloc i ha servit perquè la gent observi la vitalitat d’una institució fins ara ensopida a causa del bipartit.

També ha servit per entreveure una solució per a Catalunya. Com va ressaltar Domènech, allà s’han donat cita els que van guanyar en dues eleccions. Defensen el respecte de la voluntat popular, en una consulta legal, per a una nova Espanya en la qual es respecti la pluralitat nacional i es posi fi a dècades o segles d’integrisme i de parasitació institucional.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

De totes les raons que s’han esgrimit contra el Govern per desallotjar-lo, cap ha sigut rebatuda, però al final n’ha sorgit una altra més: la repugnància per les maneres dels goril·les del Govern, masclistes i maleducades, oposades a la visió machadiana d’entesa entre tots, independentment de les nostres opinions.

Avui Espanya és més rica en qualitat democràtica, encara que segueix igual de pobra en les solucions als greus problemes que patim. Tot i així, el Partit Popular i el seu Govern han sigut severament censurats.