Anar al contingut

LES PROVES D'ACCÉS A LA UNIVERSITAT

 

DAVID ARQUIMBAU

Mala política educativa: els canvis de la selectivitat

Xavier Martínez Celorrio

Hauria de ser una prova competencial i interdisciplinària que habilités per saber respondre problemes reals i pensar en termes complexos

La selectivitat espanyola és l’única prova externa del sistema escolarServeix per classificar l’alumnat amb la finalitat d’assignar les places universitàries ofertes per ordre de prioritat segons les notes obtingudes. Històricament, la dreta educativa sempre ha considerat que la selectivitat no és prou selectiva perquè l’aproven el 98% dels que s’hi presenten. Obliden una dada crucial: només l’aproven el 68% dels matriculats a segon de batxillerat.

El debat no s’ha d’emmarcar en si és o no prou dura i eliminatòria, com pretenen el PP i el seu sector del professorat. Així ho defensaven amb la seva LOMCE i la seva proposta de revàlida final de batxillerat, que incloïa 15 preguntes per assignatura. A més, qui suspenia la revàlida es quedava sense plaça universitària i sense títol de batxillerat. Pitjor disseny, impossible. 

El novembre passat es «van suspendre» temporalment les revàlides i el PP va pactar tornar al model clàssic de selectivitat. Ho feia per la seva debilitat parlamentària, no per convicció. El ministeri va publicar al BOE del 23 de desembre com quedaria regulada la selectivitat, però els professors d’institut no van llegir aquella ordre. Van llegir l’ordre de la Generalitat, en concret del Consell Interuniversitari, enviada als instituts el 8 de febrer, que reproduïa el decret del ministeri.

Aquí van saltar les alarmes i la indignació d’estudiants i professorat. L’examen obligatori de l’assignatura de modalitat, que abans es podia escollir entre 20 matèries, deixava de ser lliure i s’establien quatre matèries a examinar-se (encara que no s’haguessin cursat). Ho va decidir el ministeri, no ho van llegir els professors i ho va comunicar molt tard la Generalitat, que va haver de corregir sobre la marxa, ampliant opcions, perquè el decret no resultés discriminatori.

La inseguretat jurídica per als alumnes ha sigut d’escàndol. És tot un exemple de la mala i frívola política educativa que patim. El pitjor és que mai hi ha responsables. Com conclou un recent informe, la mediocre governança educativa i la mala preparació dels alts càrrecs posats a dit per ser del partit governant i no per mèrits, té relació amb els resultats estancats d’Espanya en PISA. La qualitat d’un sistema educatiu no són els seus resultats acadèmics, sinó la qualitat de la seva governança i les seves polítiques.

Un canvi sense nyaps

El debat sobre la selectivitat és un altre. No pot seguir sent una prova memorística que condemna tota l’etapa de batxillerat a un 'teach to the test' o ensenyar per treure notes altes. La selectivitat ha de ser una prova competencial, interdisciplinària i de maduresa que habiliti per saber resoldre problemes reals i pensar en termes complexos. Aquesta és la futura selectivitat que la Generalitat ja està experimentant amb casos pilot que funcionen. Aquest canvi serà determinant per innovar els actuals batxillerats i, per contagi, la mateixa ESO. Aquest és el canvi en cascada que necessitem i que connectarà amb l’onada d’escoles innovadores. Siguem optimistes. El canvi serà imparable i sense nyaps