L'educació i la reforma horària

La reforma horària fa protagonista la persona, la seva salut i la seva qualitat de vida. Quan parlem del sistema educatiu català cal, sens dubte, tornar a posar el focus en els infants i els joves del nostre país i en la seva salut. És imprescindible tornar a posar en tot moment l’interès superior del menor, tal com es recull en la Convenció Internacional dels Drets de l’Infant de les Nacions Unides i la llei de drets i oportunitats d’infants i adolescents de Catalunya.

Sense oblidar que els horaris del temps educatiu estan lligats i condicionats pels horaris del teixit productiu (dels pares i les mares), les escoles i els instituts disposen d’una oportunitat única per millorar la salut dels infants i els joves. Més enllà de l’avançament dels horaris de l’activitat extraescolar en les escoles per així respectar el temps de convivència familiar i de descans, la principal oportunitat de millora es troba als instituts.

Els horaris actuals provoquen que el temps de dinar se’n vagi més enllà de les tres de la tarda, o de dos quarts de quatre, en el millor dels casos. Cal, doncs, recuperar el temps de dinar en una franja horària saludable. I això passa, per exemple, per introduir la carmanyola i per recuperar les cantines o els càterings als instituts.

MENYS HORES DE SON

Les conseqüències de tot plegat són el desplaçament dels horaris dels joves, de manera que berenen i sopen més tard i allarguen l’hora d’anar a dormir, disminuint així el nombre d’hores de son que necessiten. Al matí no tenen gana i van a classe amb la panxa buida. No només això, sinó que també emergeixen noves xifres, i greus, ja que fer els àpats fora dels horaris o no dormir les hores que toquen es relaciona amb problemes d’obesitat i de diabetis, entre d’altres. A més a més, el Síndic de Greuges ha alertat recentment de les possibles conseqüències d’aquests horaris.

Per assolir aquest canvi cal que es tingui en compte tots els col·lectius afectats: el professorat, les famílies i, a més a mes, per descomptat, els estudiants. És important garantir el principi d’autonomia de cada centre per dissenyar els seus horaris en funció de les diferents especificitats i particularitats (públic, privat o concertat; educació primària o secundària; diversitat territorial; escola rural; entorn turístic, etc.), sempre que es prioritzi una franja horària saludable idònia de les diferents activitats.

També cal conèixer les necessitats de les famílies i del professorat, però, de nou, no s’haurien de posar mai al davant de la salut de les persones. El fet de prioritzar la salut pot ocasionar desajustos i pot comportar dificultats en la conciliació. Dit d’una altra manera, la reforma horària (vida més saludable) pot entrar en contradicció amb els sistemes actuals d’organització que sostenen els equilibris actuals.

D’altra banda, el sistema educatiu de més de 18 anys, conformat per programes de formació i inserció, formació d’adults, ensenyaments universitaris, etcètera, s’ha d’alinear amb la racionalització dels horaris general de la societat. Per als ensenyaments de graus universitaris, graus superiors, escoles d’adults i formació ocupacional, cal redistribuir els descansos per garantir els àpats en una franja horària saludable i, per als postgraus i màsters, racionalitzar l’hora de finalització al vespre.

Notícies relacionades

El Govern estima aplicar el 2025 una reforma horària inconcreta

Naturgy: no tots els fons són iguals

Per aconseguir aquest canvi, cal impulsar estudis sobre l’impacte de la reforma horària i campanyes per promoure hàbits saludables, a més a més de concretar per mitjà de la negociació col·lectiva tots els possibles acords per a les persones treballadores. Lògicament, uns horaris laborals més flexibles permetrien uns altres horaris de formació.

*Fabián Mohedano és promotor de la Iniciativa per a la Reforma Horària i diputat en el Parlament