El pacifisme saudita

Sembla una broma que l’Aràbia Saudita acusi Qatar de finançar el terrorisme gihadista. Si hi ha un país al qual es pot vincular amb els grups gihadistes és l’Aràbia Saudita. Gasta molts diners en l’expansió del wahhabisme, la seva versió rigorista de l’islam. Quan l’Estat Islàmic per a Iraq i Llevant (ISIS) –autodenominat ara Estat Islàmic (EI)– va entrar a Raqqa i la va convertir en la seva capital a Síria, va utilitzar els llibres de text saudites a les escoles. Es mouen en la mateixa freqüència ideològica.

Riad ha recolzat directament i indirectament l’Estat Islàmic, tant a Síria com a l’Iraq. També finança Jaysh al-Islam, la força salafista més important a Síria fora del paraigua d’Al-Qaida. Als dos països lliura una guerra contra els xiïtes, la branca minoritària de l’islam, i per extensió contra l’Iran, on els xiïtes són el 90% de la població. Passa el mateix al Iemen. Allà l’enemic són els hutis (xiïtes). Està en joc el poder a la regió.

Sembrar algun dubte

Qatar no és innocent. Recolza i finança grups salafistes més o menys pròxims a la ideologia dels Germans Musulmans a Síria (Front al-Nusra) i Líbia (Ansar al-Xaria). Per a Riad, els Germans Musulmans són els rivals del wahhabisme, li disputen el tron entre els sunnites. Els Germans Musulmans consideren que el wahhabisme és herètic, però com que l’Aràbia Saudita té petroli a palades, pot imposar què és ortodòxia i què no ho és.

Hauríem de posar-nos d’acord en la definició de terrorisme. Almenys sembrar algun dubte en aquesta pel·lícula de bons i dolents, sense grisos. Hi ha diferències entre els grups armats que recolza l’Aràbia Saudita i els que recolza Qatar. Els segons no actuen fora de les seves fronteres ni tenen com a objectiu principal matar civils. No és el mateix l’Estat Islàmic, que atempta a Londres, Manchester, París, Brussel·les, Bagdad, Kabul o Sanà, que el Front al-Nusra, que mata soldats a Síria. La paraula terrorisme té doble ús. Per als que pateixen els nostres bombardejos a l’Afganistan, el Pakistan, Síria o Somàlia els terroristes som nosaltres.

Qatar i l’Aràbia Saudita es disputen l’hegemonia politicodiplomàtica al món sunnita. Qatar té, a més de molts diners, la cadena de televisió Al-Jazira, aliment del carrer àrab i a la qual Riad considera culpable d’haver incendiat les primaveres àrabs. D’aquí neix l’actual enfrontament. Qatar va animar les primaveres mentre que l’Aràbia Saudita va ajudar a destruir-les per por al contagi, que acabessin per enderrocar la monarquia dels Saüd. Els recomano un llibre essencial per entendre-ho: 'La Casa de Saud' (Catarata) de Javier Martín.

La caiguda de Hosni Mubàrak a Egipte va beneficiar els Germans Musulmans, que van guanyar les eleccions democràtiques. L’Aràbia Saudita va recolzar el cop d’Estat del general Abdul-Fatah al-Sissi. Per això Egipte està amb Riad en la pressió a Qatar. Acompanyen l’Aràbia Saudita les altres monarquies del golf, inclosa la dels Al-Khalifa a Bahrain, un país de majoria xiïta on hi ha hagut una brutal repressió que no ha tingut tant dd ressò als mitjans, potser perquè és la seu la V Flota dels EUA.

Un dels principals canvis impulsats per Barack Obama va ser l’acostament a l’Iran. Més enllà de l’assumpte nuclear, va entendre que Teheran defensa millor els interessos dels EUA. Va ser un desafiament a l’Aràbia Saudita. Els demòcrates saben que no hi haurà pau a Síria (els alauites són una secta xiïta) i a l’Iraq sense el concurs de l’Iran.

Donald Trump irromp en aquest escenari amb una regressió política de gairebé 40 anys. En la seva recent visita a Riad ha firmat la venda d’armament per valor de 100.000 milions de dòlars. Es pot dir que Trump ven armes al principal impulsor del gihadisme. L’extrema dreta dels EUA i l’europea també estan en la mateixa sintonia ideològica que Riad. Els extrems s’alimenten de la mateixa xenofòbia a l’altre.

Entre dos focs

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Un dels països entre dos focs és Turquia, les polítiques del qual estan més a prop de Qatar i l’Iran que de l’Aràbia Saudita. Comparteix amb ells comerç i interessos. En aquesta part del joc, Trump mou els kurds a Síria i l’Iraq com a advertència a Ankara. Un altre dels pecats de Qatar és ser pragmàtic amb Teheran. A més de la seva rivalitat històrica amb l’Aràbia Saudita hi ha un motiu econòmic: tots dos comparteixen el jaciment de gas natural de South Pars-North Dome, el més gran del món.

Poder colonial

Fa una mica més de tres anys, l’arabista Robin Wright, de l’Institute of Peace and the Wilson Center, va publicar un text a The New York Times titulat: 'Imaginant un nou mapa del Pròxim Orient', en què valorava la idea de passar de cinc a 13 països. No sé si Trump té aquesta idea, només sé que repeteix punt per punt l’error de tot poder colonial: fer plans en nom de la gent sense consultar la gent.