Ara sí, cap al xoc institucional

No hi ha res encara que sigui irreversible (excepte, potser, els ponts cremats de confiança política i lleialtat institucional), però amb l’anunci formal ahir del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, de la pregunta i la data del referèndum unilateral s’ha posat en marxa de forma definitiva el camí cap al xoc institucional. És cert que encara no hi ha cap decret firmat que faci possible l’actuació de la justícia, però amb la pregunta i la data Puigdemont va fer bo el seu «referèndum o referèndum», va tancar la ficció d’una consulta acordada amb el Govern i va complir el full de ruta més extremista del procés, aquell que té pressa i que exigia al president que posés les urnes. Encara no hi ha cens, ni urnes, ni paperetes, ni junta electoral ni, sobretot, convocatòria, però el que Puigdemont va anunciar ahir no és un procés participatiu. Les voluntats polítiques, doncs, estan clares.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

    

La correlació de forces, també. A Puigdemont l’acompanyaven el seu Govern i els diputats de Junts pel Sí i la CUP, una magra companyia per a una suposada jornada històrica: junts ostenten una escassa majoria parlamentària i són minoria en vots. Amb aquest bagatge embarquen Catalunya en un  camí d’incert final, il·legal sota l’actual ordenament jurídic, i sense cap suport fora de les files independentistes, ja que la consulta dista molt de tenir les garanties que, per exemple, exigeix Catalunya en Comú. S’ha d’insistir que el camí unilateral només porta a l’abisme.