LA SITUACIÓ POLÍTICA CATALANA

Morts que es creuen vius

¿Per què Germà Gordó creu que és viu? Perquè imita un mort de molta més envergadura que també s'ho creu: Artur Mas

1
Es llegeix en minuts
jgblanco38709910 barcelona 31 5 2017  germa gordo en el parlament escuchando 170606091924

jgblanco38709910 barcelona 31 5 2017 germa gordo en el parlament escuchando 170606091924 / JULIO CARBO

Tot esperant, i desitjant, que Theresa May segueixi David Cameron, que va inaugurar gloriosament la llista de difunts que han mort per fer-se el viu, podem entretenir l’ansietat amb l’observació d’una altra mena de cadàvers polítics. Són els que  comparteixen la sinistra mania de creure que són vius. Vius, però no com els ectoplasmes o els fantasmes tradicionals, que no aconsegueixen descansar en pau fins que passen comptes amb un final que consideren injust. Aquesta nova espècie de morts fan plans per escalar o recuperar poder, i a sobre els exhibeixen com si fossin la credencial infal·lible que dona fe de vida.

Notícies relacionades

Com més es nega Germà Gordó a acceptar la seva condició irreversible de mort, més es remata. A fi de conjurar la sort dels polítics solen sortir per la finestra, en general empesos per mans amigues, Gordó no tan sols s’aferra a l’escó sinó que pretén liderar una nova formació política que agrupi els dissidents del Procés, aquests que segueixen el via crucis arrossegant els peus. Home, Gordó, en la postvida real, un cop instal·lats a l’altre barri, es pot tenir futur, fins i tot esplèndid, tot depèn de les creences i del comportament. Però és de témer que el judici dels companys sigui inapel·lable, sobretot si és emès per unanimitat. Per molt que faronegi de líder amb perspectives, l’únic futur de Gordó és la descomposició, efectuada al mig del Parlament. Un espectacle gens edificant a la vista, i ofensiu per a les pituïtàries, començant per les molt delicades de Junts pel Sí.

¿Per què Gordó es pensa que està viu? Perquè imita un mort de molta més envergadura que també s’ho pensa. L’autoengany d’Artur Mas va començar quan va reconvertir la defenestració, no tan empès per la CUP, en un pas al costat que ni les filigranes de Maurice Béjart. Va prosseguir quan es va entestar a presidir el PDECat, i així va transportar el podrimener del vell al nou partit. I els contaminarà a tots si Marta Pascal no ho evita, ara que encara el pot enterrar amb més honors que horrors.