Sagnant el melòman

Consell d’amic: cada vegada que aparegui una nova edició remasteritzada i plena d’afegits cada un més superflu que l’anterior d’algun clàssic del pop, no hi piquin, estalviïn-se els diners i, com a màxim, tornin a escoltar el disc en qüestió en el seu exemplar de tota la vida, ja sigui en vinil o en cedé. Al cap i a la fi, ¿què hi trobaran en aquestes edicions? ¿Cançons descartades de l’original? Doncs si les van descartar devia ser per alguna cosa, ¿no? ¿Un soroll de l’hòstia que només disfrutaran els músics o els fanàtics més desequilibrats, que s’afanyaran a declarar que per fi escolten l’obra mestra com Déu mana? ¿Un llibret amb fotos inèdites que tothom coneix? ¿Versions alternatives i defectuoses de cançons que ja se saben de memòria? Ja entenc que quedem quatre o cinc persones a tot Espanya que, de tant en tant, comprem un disc, però no fa falta intentar sagnar-nos amb noves i oneroses edicions d’àlbums que portem incrustats a les neurones des de fa dècades.

Aquest exordi ve a tomb de la nova edició del Sgt Pepper’s Lonely Hearts Club Band dels Beatles, de la publicació del qual es compleixen aquests dies 50 anys. El disc ha sigut remasteritzat pel fill de George Martin, Giles, com si el talent fos hereditari. L’edició de luxe inclou quatre o cinc discos, un llibre, un DVD i no sé quantes foteses més: només hi falta una ouija per intentar contactar amb John Lennon i George Harrison al més enllà. L’excusa és la de sempre: que ara es podrà escoltar l’àlbum de la millor manera possible. Pot ser, però l’alegria d’haver-lo escoltat al seu moment no la tornarem a recuperar, de la mateixa manera que no tindrem una epifania quan vegem la versió restaurada de Ciutadà Kane d’Orson Welles o qualsevol altre clàssic del cine.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

 

Aquí el que s’imposa és sagnar el fanàtic i el completista, que són avui dia els principals consumidors de discos, ja que tothom es baixa la música de la xarxa o s’enganxa a Spotify o a l’econòmic servei de descàrregues d’Amazon. Les discogràfiques busquen el fetitxista, persegueixen  el col·leccionista, el maníac sonor, i així segueixen ingressant diners per una obra que ja està amortitzada fins a la nàusea. ¡A robar a Sierra Morena!