MIRADOR

L'hora de la veritat

Els líders dels comuns estan exterioritzant un comportament cada cop més estrany

1
Es llegeix en minuts
L'hora de la veritat

JULIO CARBO

Mentre el govern de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras persisteix en la idea del referèndum, a mesura que s’apropa l’hora de dur-lo a terme els líders dels comuns estan exterioritzant un comportament cada cop més estrany que no s’adiu gens amb allò que pregonaven durant les campanyes electorals. Mesos enrere, Xavier Domènech encara posava ultimàtums al govern espanyol per arribar a la solució d’un referèndum pactat abans de finals del 2016.

    

Ara que la data límit ha estat més que sobrepassada, les condicions les posa al Govern català i les excuses en favor de l’immobilisme s’acumulen una darrere l’altra mostrant una gran inventiva. Fins fa poc, s’emparaven en la manca d’informació per no donar suport a la convocatòria de la votació. Ara que se’ls convida a una cimera per fer-los-en partícips i, per tant, oferir-los tota la informació necessària, troben altres recursos per justificar la seva absència. 

    

Paral·lelament, fent una simple repassada a les declaracions de Joan Coscubiela o Lluís Rabell, veiem com el que hi abunda és l’agror contra l’independentisme més que no pas els retrets a l’estratègia de bloqueig del PP. 

    

Ja queden lluny aquelles eleccions del 27-S, de les quals en van negar el caràcter plebiscitari, jugant amb l’equidistància del dret a decidir. Aleshores això els va permetre captar entre el total dels seus votants aproximadament un 30% d’independentistes, segons diuen les enquestes, que avui dia tenen el seu vot segrestat entre la negativa persistent de Mariano Rajoy de permetre posar les urnes i la condició sine qua non de pactar el referèndum amb l’Estat.  

Notícies relacionades

    

Però l’hora de la veritat arribarà en el moment de la convocatòria del referèndum i la seva reacció posterior. Seria molt difícil de sostenir una petició d’abstenció o, fins i tot, de boicot a un exercici de democràcia directa i resultaria molt complicat justificar-ho davant d’uns votants que en alguns casos han vist aquest espai polític com l’encarnació del Moviment 15-M.