Un factor de decisió política

El 22 d’abril passat es va celebrar a tot el món un conjunt de Marxes per la Ciència. Aquestes marxes van començar als Estats Units per protestar contra les polítiques del president dels Estats Units, Donald Trump, encaminades a reduir els fons federals per a recerca i, molt especialment, contra la seva política de menystenir les dades de la ciència en temes importants com són els de medi ambient. A Barcelona, la Marxa de la Ciència va reunir uns centenars de persones a la plaça de Charles Darwin, on es va fer un debat amb el títol de La Ciència, un factor de decisió política.

A l’hora de prendre decisions públiques, ja sigui al definir una llei o optar per alguna infraestructura, tenir dades el més completes possible sobre l’estat de la qüestió sembla necessari. D’on traurem l’energia per fer funcionar la nostra societat, com regular les noves possibilitats de modificar els genomes o què fer amb els canvis que observem en el clima són preguntes que hem de tractar de respondre, fet que implica saber de què parlem i quines opcions hi ha.

S’acaba de publicar un estudi fet als Estats Units que afirma que la injecció de gas a la plataforma Castor, a prop del delta de l’Ebre, podria provocar terratrèmols de fins a sis graus d’intensitat. Es parla de despeses de més de 4000 milions d’euros per una operació que sembla que no es farà i que potser s’haurien pogut estalviar si l’estudi s’hagués fet abans.    

Disposar de les dades necessàries i portar a terme la seva elaboració i interpretació de manera que siguin útils a qui les necessita és la feina de persones amb formació científica i tècnica, el que anomenem «experts» en alguna disciplina determinada. Una condició indispensable és que les dades amb què es prenen decisions tinguin la millor qualitat possible. Això vol dir obtenir-les amb els mètodes més adequats i en el nombre suficient.

També vol dir estar al corrent de la recerca que es fa al món sobre el tema i finalment tractar d’extreure les conclusions que es pugui amb les dades existents. Aquest exercici pot ser complicat perquè a vegades les dades no són suficients o només és possible aproximar-se a unes conclusions amb un cert grau de probabilitat. També pot passar que hi hagi opinions diverses entre els mateixos experts sobre les conclusions a què s’arriba. Això és degut sovint a la llibertat d’opinió que existeix a la comunitat científica i que és una condició essencial perquè les idees es puguin confrontar de forma oberta. Les coses es compliquen encara més quan alguna conclusió xoca amb interessos econòmics o ideològics. Aleshores Es poden presentar conflictes d’interessos que poden interferir amb les conclusions que es volen obtenir.

Amb totes les dificultats que hi pugui haver, un gran nombre de decisions públiques i privades han d’estar basades en dades que tinguin la millor qualitat possible. Per fer-ho cal invertir en recursos materials i humans per obtenir-les i disposar de mitjans i de persones que puguin interpretar-les tenint en compte el que sabem.

Tot això vol dir disposar d’una comunitat científica de bon nivell i diversificada per poder respondre a les múltiples qüestions que es plantegen i que arriben des dels diferents angles que hi pugui haver. Cal evitar conflictes d’interessos i això vol dir una recerca independent que, en general, implica una recerca pública.

Notícies relacionades

Putin envaeix els EUA

La credibilitat de les polítiques públiques

Per aquesta raó molts pensem que un component essencial d’una societat moderna, que ha d’enfrontar-se contínuament a reptes a què necessitem posar les bases amb bones dades i anàlisis del que passa, és comptar amb una comunitat científica forta, de qualitat i independent. Defensar aquesta idea ara mateix als Estats Units implica oposar-se a menystenir les conclusions sobre temes com el canvi climàtic que semblen interferir amb els objectius de la política dominant al seu Govern.

A Espanya pot servir per recordar-nos que tenim un entorn de retallades, de manca d’estímuls per als joves investigadors i que comptem amb un sistema creixentment burocràtic i ineficient. Tal com van les coses sembla que caldrà repetir la Marxa per la Ciència l’any vinent.