El magma

Onze milions de persones van votar Marine Le Pen. ¿Els converteix això en fervents seguidors de la ultradreta? ¿Hi ha de debò una població gairebé equivalent a l’àrea metropolitana de París xenòfoba i excloent? Resulta difícil de creure. Si fos així, la convivència en una França amb un 11% de població immigrant seria impossible. És evident que el Front Nacional ha captat una important proporció dels vots del descontentament, dels que se senten abandonats, sense ningú que defensi els seus drets. Però, en una Europa on el relat de l’horror nazi i feixista encara té qui l’expliqui en primera persona, molts principis s’han trencat perquè tants hagin mirat al monstre i, en lloc de tremolar, hagin buscat el seu aixopluc.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

    

Des de la tebior insuportable de l’esquerra radical de Jean-Luc Mélenchon, fins al silenci escandalós de la jerarquia catòlica que assenyalava Albert Sáez en el seu article d’aquest cap de setmana, han contribuït a difuminar la seva estigmatització. Però, no només això. Un magma de descrèdit de la política l’única intenció de la qual és sobrepassar els dics de contenció de la democràcia. Per molt que el mantra es repeteixi, no és el mateix l’esquerra que la dreta. No tots els polítics són corruptes. Ni tots els partits són organitzacions que busquen el poder a qualsevol preu. Voler esborrar qualsevol rastre d’honestedat en la política democràtica és obrir la porta als totalitarismes. On habita el monstre.