L'euro al tambor

Les eleccions franceses ens tornen a recordar que Europa és una broma. Que les estrelles en cercle de la seva bandera no són més que peces inestables a mercè d’un malabarisme sense cap. 

¡Compte amb Grècia!, ¡ara és Espanya!, ¡Itàlia!, ¡els bancs alemanys!, ¡els anglesos!, ¡Marine Le Pen!… Potser, si alguna cosa bona té la ultrafatxa de Marine és la seva barra per mostrar la nostra fragilitat. Mentre el candidat centrista Emmanuel Macron l’acusava de voler emmascarar la seva voluntat real de treure els francesos de l’euro, ella va sortir a la palestra anunciant que l’euro ja estava mort i que apostava per recuperar el franc i potser mantenir l’euro per al comerç internacional d’empreses perquè el canvi de divisa no fluctués en excés.

Estem arribant a la màxima evidència de la nostra incompetència. Som incapaços d’aplicar la recepta per construir de veritat Europa o desconstruir-la ordenadament. Sembla que esperem un miracle o un accident, cosa que ens descobreix com cada vegada més irresponsables.

TITELLES

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La política no existeix. En cada Estat/nació els grups de pressió han posat els seus titelles amb l’únic objectiu, curt de mires, de protegir els seus interessos creats sense ser conscients dels riscos que comportaria tenir societats trencades i sense marcs referencials ni jurídics clars. Un poble sobirà ha de poder manar sobre la seva moneda, de manera que si la nostra és l’euro, el que no té sentit és que seguim pensant en clau estatal. Els estats membres haurien de renunciar a si mateixos per diluir-se en un espai comú, igual en drets i en obligacions; en fiscalitats i ajudes, en salaris i prestacions. Prou d’intermediaris amb interessos contraposats. Europa se l’ha de governar entre tots, pensant en tots. Marcant àrees econòmiques que tinguin sentit i recolzant-les en el seu desenvolupament. S’ha d’actuar com si fóssim un i no com carronyers egoistes per veure què li podem prendre al veí. Hem de retornar a la solidaritat i possiblement al sacrifici pel nostre conciutadà, visqui a París, Atenes o Albacete. Una sola moneda, un sol país. Europa. Prou de jugar a la ruleta russa amb la nostra bandera d’estrelles com si fos el tambor d’un revòlver, pendents de cada elecció nacional per si tot salta pels aires.

LA FESTA S'HA ACABAT

Sí, a través de l’economia ens han estafat. Sí, a través d’un món globalitzat, s’imposa el salari més baix. Sí, estem en una revolució tecnològica que fa que necessitem menys mans per fer funcionar el món. Sí, vivíem massa bé des del colonialisme i ara la festa s’ha acabat. Però els nostres polítics locals/estatals ja són actualment una llosa, un peatge, un cant al populisme. Si volem que Europa existeixi, siguem únicament europeus. I responsables d’una vegada.